Ha passat un mes i l’aspecte de la muntanya ja no és el mateix. Si des del poble mirem cap a la zona per on el 26 de gener van passar les flames, veurem que ja no destaca tant com uns dies després de l’incendi. Des d’aquell diumenge de finals de gener, a Tiana han plogut 41 litres per metre quadrat repartits en 7 dies. Com ja vem comentar, el bosc mediterrani és un ecossistema acostumat als incendis i el foc és un element més modelador del paisatge.
Així doncs, si aprofitem aquest cap de setmana per fer un passeig per la zona on vas passar les flames, per exemple des de l’Alegria, enfilant pel camí que després del cementiri trenca a la dreta, o bé des del Rocar, podrem veure brins d’herba fresca que reneixen entre el sòl ennegrit per les flames, una mostra més de la capacitat de regeneració del nostre entorn.
Veurem també, pràcticament 20 anys després del gran incendi del 1994, un bon grapat de troncs de pins calcinats que, de mica en mica, van fent el seu procès lent cap a la desaparició. I, molt més agradable a la vista, veurem metres i metres de murs de pedra seca i antics camins que han quedat al descobert, testimoni amagat del passat emminentment agrícola del nostre poble. Història encara viva, tot i amagada, del que hem sigut. Val la pena, doncs, fer el passeig i fixar-se amb aquests elements del paisatge tianenc dels últims segles, abans que la vegetació els torni a amagar.
