Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

Introducció a les vacunes contra la Covid-19

Quin ha sigut el procés de disseny, desenvolupament i aprovació de les vacunes contra la Covid-19? Per què ha sigut més àgil de l’habitual? Com funciona cada una d’elles i per què són segures i eficaces? Han de preocupar els efectes secundaris? Què passarà amb les variants que puguin sorgir?

La Beatriz Mothe, metge del Servei de Malalties Infeccioses de Can Ruti i investigadora a l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), ens ajuda a respondre totes aquestes qüestions.

Les fases de producció de la vacuna i la seva rapidesa

El 23 de desembre de 2020, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va donar llum verda a la vacuna de Pfizer/BioNTech. A Espanya, es va començar a subministrar pocs dies després, el 27, donant el tret d’inici del calendari de vacunació que encara segueix actiu i que, avui dia, ja suma la incorporació de la vacuna de Moderna/Lonza i la d’Oxford/AstraZeneca. Una investigació, la de la vacuna contra la Covid-19, que s’ha aconseguit desenvolupar en un període de temps inferior a un any.

La Beatriz Mothe explica els motius d’aquesta rapidesa. Primer, el coneixement previ que ja es tenia:

 

Després, el mateix context de la pandèmia ha provocat l’acceleració de la recerca i l’increment de la cooperació a escala global:

 

Un context, doncs, d’emergència, que ha agilitzat l’aprovació per part de les agències reguladores:

 

Per últim, però no menys important, s’han desenvolupat totes les fases de disseny, desenvolupament i aprovació habituals, però s’han superposat processos per agilitzar-les:

 

Font: l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.

Les agències reguladores

Abans d’arribar fins a nosaltres, tots els medicaments i vacunes han de passar pel filtre i l’autorització de les agències reguladores. A més, també es necessita una autorització per iniciar un assaig clínic. Així ho explica la Beatriz:

 

A nosaltres, les agències reguladores que ens apliquen són l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS):

 

Ara mateix, l’Agència Europea de Medicaments té aprovades quatre vacunes, les tres que ja s’estan aplicant a Espanya i la de Janssen/Johnson&Johnson.

Seguretat i efectes secundaris

El dilluns 15 de març, l’Agència Europea de Medicaments va cancel·lar, de manera cautelar i temporal, l’administració de la vacuna d’Oxford/AstraZeneca. El seu Comitè d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància la va tornar a avalar el dijous 18 de març, després d’arribar a la conclusió que no es pot demostrar una relació de causa-efecte entre l’administració de la vacuna i el risc de coàguls de sang en les persones que la reben.

La Beatriz Mothe explica que aquest ha sigut un procediment lògic i que forma part del procés de seguiment que es desenvolupa una vegada es posa en circulació qualsevol medicament o vacuna:

 

Aquests sistemes de farmacovigilància, com el de la EMA, serveixen per controlar i fer un seguiment de qualsevol efecte secundari que es pugui produir:

 

Així doncs, què passa amb els casos de trombosi que s’han produït a pacients que havien rebut la vacuna d’AstraZeneca? Mothe explica que una relació temporal no és una relació causal:

 

També recorda que no existeix el risc zero en cap medicament ni vacuna que s’administri:

 

Tot i això, són confiables perquè els beneficis superen els riscos, especialment en un context de pandèmia com aquest:

 

Com actuen i en què es diferencien cada una de les vacunes

La metgessa i investigadora explica que l’objectiu de totes les vacunes és el mateix, però que les diferencia la manera d’aconseguir-lo:

 

Per una banda, es troben les de Pfizer i Moderna, que utilitzen l’anomenat ARN missatger:

 

Per l’altra, es troben les d’AstraZeneca i Janssen, que utilitzen vectors virals:

 

La Beatriz diu que, sigui quina sigui la vacuna i la manera que té de funcionar, totes han demostrat la seva eficàcia. Així és com es mesura:

 

Les variants del virus

La investigació encara no està acabada. Actualment, a part de les vacunes i els tractaments que s’estan estudiant, es realitzen estudis clínics per analitzar les noves variants del virus i l’eficàcia que les actuals vacunes poden tenir:

 

L’altre interrogant que està sobre la taula és quant durarà la protecció de les vacunes que s’estan administrant ara:

 

L’objectiu: la immunitat de grup

L’objectiu final de tot procés de vacunació és aconseguir l’anomenada immunitat de grup. Com més persones s’hagin vacunat, més dificultats tindrà el virus a l’hora de propagar-se i disminuirà la seva velocitat de transmissió:

 

No serà, però, un procés ràpid. És per això que, per la Beatriz, la prioritat és aconseguir tenir a tota la població vulnerable vacunada:

 

Segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, a Espanya s’han administrat 7.736.611 dosis de les 8.508.445 que s’han entregat. A Catalunya, se n’han administrat 1.219.567.

D’aquestes 7.736.611 dosis, 5.818.477 són de Pfizer, 448.536 de Moderna i 1.469.598 d’AstraZeneca. El següent mapa mostra la situació a escala global: