L’11 d’agost de 1994 era un dia calorós i de ple estiu. Els tianencs van veure com a la zona de Canyet (Badalona) es declarava un incendi que va avançar en tres fronts. Un d’ells es va dirigir cap al poble. La calor, el vent de ponent, la sequedat del terreny i el gran nombre d’incendis que aquells dies cremaven a tot Catalunya van fer impossible disposar de totes les dotacions que calien per poder fer front al foc. Va entrar per la zona de la vall de Montalegre i Sentromà i ràpidament es va propagar per tot el terme municipal, passant pel poliesportiu i fins arribar a Alella. 300 hectàrees d’arbrat i matoll. Es va calcinar el que suposa el 40% del terme municipal de Tiana, que té 790 hectàrees. L’alcalde en aquell moment Josep Maria Escudé declarava al diari La Vanguardia que “era una cosa imparable i fins que no va baixar la violència de les hores inicials no l’hem pogut controlar.”
La piscina va quedar molt afectada i tancada durant uns dies. Tiana es va trobar sense aigua, llum i en molts punts sense telèfon. En aquell moment la Teresa Parreño explicava al mateix diari de La Vanguàrdia: “Espero que els meus néts puguin recuperar la verdor que jo havia conegut”.
Manolo Mancebón: “El foc el portava l’aire”
Un dels que millor recorda l’incendi és en Manolo Mancebón. Ell en aquell moment era policia local i tot i que acabada de sortir del servei no va dubtar ni un segon en tornar a agafar el seu Seat Panda i tornar a donar un cop de mà en tot el que va poder. Ell el va veure com un fenòmen molt especial.
El foc es va propagar per tota la muntanya i va cremar gairebé tot el bosc tianenc, a excepció de 4 hectàrees del Rocar que van ser de les poques que es van salvar. La velocitat i violència d’aquell foc va sorprendre a tothom. Mancebón té la teoria que el foc es movia pel mateix aire.
Al dia següent de l’incendi i amb la llum del dia arribava el moment de fer les valoracions. Ara creu que en 20 anys el bosc s’ha recuperat, però considera que en aquell moment es va viure molta tristesa.
Ell va dedicar-se molts anys a patrullar Tiana i les va veure de tots colors, però sens dubte aquest incendi és el que més recorda i el que considera un fet dels més dramàtics i greus que recorda.
Àlvar Suñol: “Recordo tot el jovent de Tiana a casa per ajudar”
L’Àlvar Suñol va ser un dels que va veure com el foc li arribava gairebé a casa. L’artista tianenc recorda aquell dia com un dels més durs de la seva vida. En molts moments va patir per si el foc arribava tant a la seva casa com al nucli del poble. Ell recorda com el jovent tianenc es va presentar a casa seva a donar un cop de mà.
Recorda com intentaven apagar els pins de la part de dalt i com el jovent ajudava a buidar l’aigua de la piscina per poder apagar l’incendi. Quan ja ho tenien tot a punt la sort va canviar per a ells, al igual que el vent.
Tot i que finalment no va patir danys a la casa ni personals, ell reconeix que va passar molta por. No només per si es cremava la seva llar, sinó perquè el foc no passés la Riera i arribés al centre del poble.
Després d’aquell incendi ell va decidir recompensar a tots els que van ajudar i va organitzar un gran dinar a casa seva per acollir a voluntaris i personal que va mostrar la seva solidaritat. Una solidaritat necessària en tots els aspectes.
Suñol creu que aquest dia va ser clau en la malaltia de la seva dona, que moriria poc després.
Ricard Minoves: “un dia terrorífic”
En Ricard Minoves viu a la part més alta de Tiana. Al que es coneix com Ca l’Arcís. Allà en aquell moment acabava el poble. No hi havia les noves urbanitzacions. Només l’ampliació de l’Avinguda Garí, que segons ell va ser el que va salvar de les flames casa seva. Ell va veure com el foc li entrava fins al pati del darrera. Arribava de treballar i notava l’angoixa en els veïns.
A l’arribar a casa va comptar amb la col·laboració dels voluntaris i va trobar al seu pare amb una mànega refrescant la zona: la imatge que millor recorda d’aquell 11 d’agost.
Ara veu Tiana molt canviada, tant per tenir més edificacions com per el fet que el bosc torna a tenir un color verd intens.