El Maresme és en part conegut per les moltes masies centenàries que encara són en peu, i que s’utilitzen com a habitatges d’algunes persones afortunades. Tiana n’alberga algunes que formen part del paisatge afable que sorprèn i enamora a locals i forasters. Can Cosme, masia que data del segle XVI situada al carrer Verge del Pilar, és una d’elles.
Des de La Local-Ràdio Tiana hem tingut l’oportunitat de parlar amb en James, actual propietari de la masia, que ens ha explicat com va arribar-hi i la història que coneix de la casa.
Abans de passar a les seves mans, Can Cosme pertanyia als Monés, una família de metges de Badalona. Segons li van poder explicar, l’havien fet servir sempre per estiuejar durant molts anys. Tanmateix, quan en James s’hi va fixar, ja feia més de 10 anys que no hi venia ningú i per dins s’havia deteriorat molt.
En James només fa 15 anys que viu a Tiana i és originari del Senegal. Segons ens explica, va marxar a Bèlgica a estudiar quan tenia 17 anys, on va conèixer la Silvia, la seva dona. Després de viatjar a Barcelona la parella va tenir clar que Catalunya era el lloc o volien viure, tot i que apartats de la ciutat, en una casa gran com sempre havia viscut al Senegal. Tiana els va enamorar de seguida per trobar-lo un poble encara preservat del Maresme. Al principi van viure en una casa a la riera de l’altra banda del poble on reconeix que es respira un ambient diferent del de l’altra riera. Així ho explica:
Un cop comprada Can Cosme, encara va haver de passar un any i mig fins que hi van poder fer obres. La casa està catalogada com a edifici històric i, per tant, havia de passar una avaluació del seu projecte arquitectònic, procediment amb el qual en James afirma que està molt d’acord ja que considera molt important que la masia es preservi amb el pas del temps:
A dia d’avui, la família només fa dos anys que viu a la masia, que està en procés de fer-se totalment independent de subministraments. La casa, de moment, fa servir bombona de propà, a l’espera d’instal·lar un sistema d’energia solar que la faci autònoma. En James ens explica altres sistemes que autoabasteixen la masia:
L’estructura actual és un conjunt d’obres annexionades a la masia. La part posterior és una obra feta el segle XVII, i el balcó de la façana el segle XIX. Tenint en compte les seves característiques, probablement les noves construccions buscaven transformar la masia en casa senyorial.
Una altra de les característiques més vistoses de la casa són les buguenvíl·lies que l’envolten. En James ens explica que són allà des de molt més enrere que la seva adquisició de la casa.
Al balcó de la casa hi ha silenci i s’hi respira un ambient molt tranquil. La marinada arriba des de la platja de Montgat aportant frescor a la calor d’estiu. En James afirma que se sent com si estigués en una casa a l’Alt Empordà, i no pas a 15 minuts de Barcelona.
Informació elaborada conjuntament amb Alèxia Guilera.
Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquesta mateixa notícia.
