La sorra de Tiana també ha ajudat a plantar el roure a la muntanya de Montserrat. Aquest diumenge la Generalitat ha commemorat els 300 anys del 1714 amb una acció simbòlica que ha reunit a la muntanya de Montserrat el conjunt del país. El Roure del Tricentenari s’ha plantat amb terra d’arreu de Catalunya embolcallada en uns saquets que han confeccionat els interns que treballen als tallers del Centre d’Iniciatives per a la Reincerció. Abans d’acabar el 2013, des de la Generalitat van demanar als diferents ajuntaments la seva participació, mitjançant un grapat de terra típic de cada paisatge.
L’Ajuntament de Tiana ha enviat un grapat de granit, que s’ha agafat del costat de l’estàtua de la Ben Plantada, al jardí de la Biblioteca de Can Baratau. Aquesta sorra és característica del municipi i des de la casa de la vila expliquen que és “emblemàtica” perquè l’escriptora Lola Anglada passejava per la zona.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assenyalat que l’acte permet explicar a través d’un arbre “el que som com a país”. D’aquí que el lloc escollit per plantar-lo no hagi estat aleatori. L’objectiu, ha destacat, és explicar que el projecte col·lectiu català és un testimoni “de suma” vinculat a un projecte compartit. I el fet d’haver cobert l’arbre amb terra dels diferents llocs del país exemplifica aquesta diversitat i també els diferents punts de vista que conformen la nació catalana, “però que treballen per una idea comuna”.
El roure com a símbol de la fortalesa de Catalunya
El roure és un arbre tradicionalment arrelat a Catalunya, i la voluntat de l’acte simbòlic d’aquest diumenge ha estat recordar a les generacions futures el compromís del passat amb el futur, en un lloc també simbòlic com és Montserrat.
El roure, a més de ser un símbol de fortalesa, és també un arbre propi de la muntanya de Montserrat, un lloc únic al país per la seva càrrega espiritual i cultural i pel lloc central que ocupa a la geografia catalana. L’emplaçament triat per plantar el roure del Tricentenari ha estat l’antic monestir de Santa Cecília, fundat el segle X.
