Avui se celebra el Dia Internacional contra l’Homofòbia, Bifòbia i Transfòbia, en què es commemora la decisió presa per l’Organització Mundial de la Salut d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals, el 17 de maig de 1990. L’objectiu de la diada és denunciar els actes de discriminació cap a persones homosexuals, bisexuals i transsexuals i fer avançar els drets del col·lectiu LGTBIQ+, els quals encara són limitats o directament inexistents en molts països del món.
Segons l’informe “Nuestras identidades bajo arresto”, elaborat per ILGA (Associació Internacional de Lesbianes, Gays, Transexuals i Intersexuals) el desembre de 2021, “en els darrers tres anys, almenys 29 estats membres de l’ONU van aplicar activament disposicions criminalitzants a persones per actes sexuals consensuats entre adults del mateix sexe o per tenir una expressió de gènere diversa”. Entre alguns exemples en destaquen la condemna de cinc anys de presó a dues dones transsexuals del Camerun o les batudes a refugis per persones LGTBIQ+ a Uganda.
Pel que fa a Espanya, afortunadament el col·lectiu LGTBIQ+ està més protegit en l’àmbit legislatiu. De fet, l’estat espanyol va ser un dels pioners en matèria de drets LGTBIQ+ quan l’any 2005 es va convertir en el tercer país del món en aprovar el matrimoni igualitari. No obstant això, a peu de carrer es continuen donant discriminacions trànsfobes, homòfobes i bifòbiques diàriament. La més sonada en els darrers mesos va ser la pallissa mortal propiciada al jove Samuel a Galícia al crit de “maricón”.
L’assassinat, però, seria la punta de l’iceberg de les agressions LGTB-fòbiques. Abans de la violència física es passa pels estereotips, els prejudicis, l’exclusió o la violència verbal, que constitueixen una sèrie d’actituds i accions que, malgrat quedar invisibilitzades, resulten feridores per les persones que les pateixen.
Una d’aquestes persones és l’Estelle, una jove tianenca estudiant de Farmàcia. Explica que no li agrada amagar que és homosexual, no obstant això, reconeix que al mostrar-se tal i com és ha viscut episodis discriminatoris en vers a la seva orientació sexual, tant dins com fora del poble:
A més, l’Estelle destaca que el fet de ser dona i lesbiana la sotmet a una discriminació interseccional en què a vegades rep comentaris que, a més d’homòfobs, també són masclistes:
La situació que narra l’Estel és una realitat a la qual s’enfronten milers de dones en tot el món i, tal com ella ha explicat, també dins de la vila de Tiana. Una altra d’aquestes dones és l’Abril, una altra veïna del poble, estudiant de Màrqueting. Ella és bisexual i reconeix que el seu comportament en públic amb les seves exparelles canviava si es tractava d’un noi o d’una noia per evitar discriminacions homòfobes:
De fet, segons recull la II Enquesta LGTBI, elaborada l’any 2019 per l’Agència Europea de Drets Fonamentals, el 48% de les persones LGTBI no s’atreveix a agafar de la mà a la seva parella en públic. I un terç evitar anar a determinats llocs.
A banda d’això, l’Abril recalca que les persones bisexuals pateixen també, a més de discriminacions homòfobes, discriminacions bifòbiques, les quals acostumen a quedar en un segon pla. La periodista Carla Merino, recull en un article a El País que tant el gènere com la sexualitat estan concebuts com un joc de binaris, home-dona i homosexual-heterosexual. Però la realitat és molt diferent. Existeixen expressions de gènere i orientacions sexuals que no formen part d’aquesta binaritat, com per exemple la bisexualitat. Segons Merino, però, el fet de no respondre a aquests cànons condueix a la bisexualitat cap a l’estigmatització.
És per això que l’Abril sent que la bisexualitat està molt estigmatitzada. Denuncia que “es concep com una orientació sexual bruta o com una moda”. Fins i tot, afirma que s’ha sentit discriminada per persones del mateix col·lectiu LGTB que li han fet comentaris referents al fet que la bisexualitat és “un procés previ a descobrir que realment és lesbiana”:
De fet, l’Abril accepta que en alguna ocasió ha preferit ocultar la seva orientació sexual per evitar rebre comentaris que li generen incomoditat:
Aquesta morbositat que comenta l’Abril és a la que s’enfronten també les persones transsexuals. Les quals, en moltes ocasions, se senten bombardejades a preguntes relatives a la seva transició de gènere en contextos en què això no és una qüestió important. L’Ander és un jove transsexual, barceloní, que treballa com a actor. Manifesta que està cansat que en algunes ocasions quan dona entrevistes per presentar un projecte en què ha treballat o per parlar sobre la seva professió, alguns periodistes centren les preguntes en el fet de ser transsexual, quan no és una qüestió rellevant pel que fa a la seva trajectòria professional:
Així i tot, l’Ander afirma que és conscient de la falta de coneixement sobre la transsexualitat en termes generals i considera que donar el seu testimoni, com a persona que té certa visibilitat mediàtica, pot ajudar a construir una societat més tolerant:
Aquest és justament l’objectiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia, Bifòbia i Transfòbia: educar a la ciutadania per aconseguir fer avançar els drets del col·lectiu LGTBIQ+. Per això, durant el dia d’avui se celebren una sèrie d’actes arreu del món per visibilitzar aquesta lluita, a la qual s’hi suma Tiana. A l’Institut Tiana, a les 17 h tindrà lloc un taller de defensa personal per joves i a les 20 h es farà la lectura del Manifest, a càrrec d’Àlex Rosa.
