La façana de l’Ajuntament de Tiana ha recuperat la bandera espanyola, i també l’europea, després de molts anys. Fins ara només hi onejava la senyera. Aquest dimecres la cosa ha canviat. Ha estat després de la sentència que l’Ajuntament va rebre, a l’estiu del 2014, obligant a complir la llei. La sentència, del jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona, és conseqüència de la interposició d’un recurs contenciós administratiu per part de la Delegació del Govern a Catalunya contra aquest Ajuntament: per no tenir col·locada la bandera espanyola a l’exterior de l’edifici de la Casa de la Vila.
L’alcaldessa, Esther Pujol, assegura que el que s’ha fet és “complir la llei”. D’aquesta manera s’evita que pugui ser acusada per un delicte de desobediència i la seva inhabilitació al capdavant de l’Ajuntament.
Primer sense banderes i després amb senyera
L’historiador Josep Maria Tòffoli recorda que fa 20 anys que l’Ajuntament no llueix la bandera espanyola. Tot i que des de l’any 1983 l’alcalde Josep Maria Escudé ja va començar a despenjar-la durant els 11 de setembre, va ser Ferran Vallespinós, alcalde de Tiana entre el 1995 i el 2007, qui va decidir treure totes les banderes de la façana. Això sí, durant la Diada hi havia senyera i, fins i tot, durant els primers anys del seu mandat hi va haver bandera espanyola els 12 d’octubre.
Més recentment, va ser l’actual govern, tal i com explica la pròpia alcaldessa, qui va decidir que l’Ajuntament tornés a lluir la senyera. Hauria estat per voluntat dels dos socis de govern, PSC i ERC. Ara, segons Esther Pujol, és important treballar perquè cada edifici pugui penjar les banderes que vulgui.
Les banderes a altres pobles
Altres ajuntaments també han passat per processos semblants. A Osona, l’alcalde d’Olost, Josep Maria Freixenet, va tornar a col·locar la bandera espanyola el maig del 2013. Aquesta va desaparèixer dies després. Més a prop, a Vilassar de Dalt, es continuarà sense bandera espanyola. L’Ajuntament d’aquest municipi maresmenc va rebre una sentència, del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona, per la qual no admetia el recurs interposat per la delegació del govern espanyol a Catalunya. En aquest cas, la delegació del govern hauria incomplert els terminis de temps previstos per la llei en el moment de tirar endavant el requeriment al consistori perquè pengés la bandera.
