En el Ple del 4 d’abril es va posar sobre la taula un tema antic però que encara suscita debat: l’estat de la Sala Albéniz.
La regidora de cultura, Núria Blasco, va estar d’acord en el fet que la sala necessitava reformes que haurien de passar per una auditoria tècnica així com l’opinió de les entitats que la fan servir.
Uns dies més tard, a la tertúlia política de La Local Ara i Aquí de l’11 d’abril es va reprendre el tema amb els representats polítics dels partits de Tiana. Tret d’algunes discrepàncies en l’ús que hauria de tenir la sala per tal de determinar les reformes necessàries, tots els grups van estar d’acord en el fet que era important fer-hi reformes.
Dins del monogràfic sobre la Sala Albéniz, des de La Local hem volgut parlar amb els grups de teatre que la fan servir per assajar i presentar obres: l’Agrupació Artística del Casal i la Societat Recreativa Nou Pins, per saber quines mancances troben a la sala per desenvolupar la seva activitat.
En representació de l’Agrupació Artística del Casal parlem amb Enric Monreal, que opina que la sala té mancances a dos nivells diferents. Per una banda com a sala d’assaig del grup i per l’altre, com a sala de representacions. Com a espai per assajar destaca que la llum de la sala és molt lleu i els dificulta fins i tot llegir els guions. Senyala també que hi passen fred a l’hivern i calor a l’estiu perquè no hi ha aire condicionat i la calefacció només s’activa els dies de funció. Això, de retruc, fa implantejable fer teatre a l’estiu.
Una de les incomoditats més grans que hi detecta és la impossibilitat d’insonoritzar la sala. Ens explica el que aquest problema pot generar al públic:
Per la seva banda, Nou Pins remarca que hi troben mancances sobretot en els magatzems (amb espai molt limitat), cosa que els porta sovint a haver de llençar decorats. Isidre Mestres ens ho explica:
Totes dues entitats remarquen que pràcticament per totes les seves produccions han d’acabar llogant material per cobrir les mancances de la sala. Mestres explica que entén que algunes vegades les entitats ho hagin de fer per presentar una proposta de gran format, però considera que la sala hauria de tenir més equipaments, almenys per als assajos.
Per la seva banda, Monreal opina que a mesura que passa el temps s’ha d’oferir una mica més al públic, tant en sentit tècnic com artístic. Per tant, afirma, el material de la sala també hauria d’anar creixent.
Enric Monreal conclou amb la idea que la finalitat de fer tots aquests canvis, al cap i a la fi, és que el públic pugui gaudir realment de l’experiència teatral, cosa que donada la situació a dia d’avui, afirma, es fa molt difícil.
Recordeu que demà publicarem amb el segon capítol d’aquest primer monogràfic de La Local, on exposarem el punt de vista dels tècnics de la Sala Albéniz.
