Totes dues tenen en comú, apart de ser tianenques, que han aconseguit commoure amb allò que escriuen. La Mariona, de 8 anys, i l’Emma, de 14, han estat finalistes, cadascuna d’elles, aquesta primavera, a premis literaris convocats a tota Catalunya.
La Mariona, -la “Nona” com li diuen els que més l’estimen- va escriure un poema, “El meu pare”, que va ser un dels finalistes als Jocs Florals escolars. Va ser el més ben valorat pel jurat entre tots els poemes presentats a les comarques barcelonines. La petita escriptora ens explica com va anar la cosa:
Què explicava la Mariona a la seva premiada poesia? Ella mateixa ens la recita:
L’Emma, que ha fet aquest curs 2n d’ESO a l’institut de Tiana, va arribar a la final del concurs de joves talents de relat curt que fa 56 anys que convoca Coca-Cola. Juntament amb 1.800 joves més, ja triats prèviament a instituts catalans, va haver d’escriure a partir d’una frase, sobre un tema que els donaven en aquell moment:
Amb el seu relat, aquesta jove tianenca va quedar entre els 15 finalistes de la seva categoria, relat curt en castellà. Però, tot i que es va sorprendre, l’Emma ja fa anys que sap que l’escriptura és quelcom fonamental a la seva vida:
Escriure, i llegir, li agrada tant que l’Emma es planteja seriosament poderr-se guanyar la vida, de més gran, com a escriptora:
Futurs ben diferents
La Mariona, que farà tercer de Primària, encara no té clar si es decantarà per les lletres o les ciències. De fet, confessa que les mates li agraden molt però encara és molt d’hora per decidir res. El que més li agrada és jugar al Quatre en Ratlla, a l’Uno o fer mandales a casa, amb la mare i el pare, a més d’inventar-se balls amb el seu germà bessó, l’Aleix.
En canvi, l’Emma afirma, contundent, que “odia les ciències” i que adora, per contra, “les Socials, i escriure i llegir”. Llegeix “de tot”, explica: “novel.les, biografies…”. És, a més, una experta jugadora de bàsquet i ja participa a competicions regionals, igual que la seva germana gran, la Sira.
Tant la Mariona com l’Emma tenen ganes de presentar-se a més concursos literaris. Però més enllà de tot això, el que no han parat mai de fer és llegir i observar atentament la vida, els dos fonaments de tota bona escriptora.
