La Sala de Plens ha acollit aquest dimarts 14 d’abril l’acte d’homenatge als tres alcaldes republicans que van haver de marxar a l’exili, Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Rosselló. Un homenatge que l’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, ha volgut fer extensiu també “a tots aquells que es van veure obligats a marxar a l’exili per defensar una ideologia, i a totes aquelles persones represaliades pel franquisme”:
El batlle també ha tingut un record especial cap al periodista tianenc Enric Canals, molt lligat a aquest acte i a la recuperació de la memòria històrica del poble, que ens va deixar l’any passat:
Aquest acte va començar essent petit, impulsat pel Josep Maria Toffoli i la Carme Cussó a través de l’entitat Records Republicans, i s’ha acabat convertint en un acte institucional que ja forma part de l’agenda del poble i del consistori. L’any passat, els cofundadors de Records Republicans van voler passar el relleu de l’organització a l’Ajuntament de Tiana, però, tot i això, enguany han estat presents i han participat en l’acte penjant la bandera republicana al balcó de l’Ajuntament.
“Els valors de la República són una guia: la llibertat per poder pensar, parlar i decidir sense por; la igualtat perquè ningú no quedi enrere, la fraternitat perquè cap avenç no és possible si no caminem junts”, ha dit Salvatierra. Durant el seu discurs, l’alcalde també ha llegit un fragment de les memòries de la Lola Anglada, dos dies després de la proclamació de la Segona República:
En aquest acte d’homenatge tampoc ha faltat la tradicional ofrena floral a la galeria d’alcaldes i alcaldesses, que enguany sumava la de l’anterior alcaldessa, Marta Martorell. Hi han participat els regidors de govern Eulàlia Serrat, Cristina Comas, Pau Seda, Jessica Herrando i Andrés Ortiz; la regidora de Junts per Catalunya Tiana, Montse Torres; i el portaveu d’ERC, Alex Van Boven. Torres ha fet un parlament centrat en el context global actual marcat per les guerres. “Aquests conflictes són un recordatori que la llibertat no és un dret garantit, sinó una batalla constant que hem de defensar amb fermesa, tant aquí com en qualsevol racó del món on la democràcia i els drets humans estiguin amenaçats”, ha dit:
Per la seva banda, Van Boven ha volgut llegir un fragment del parlament de Francesc Macià quan va proclamar la República Catalana:
Qui eren els tres alcaldes homenatjats
Eduard Simó i Notó.- 18.07.33 a 17.10.1933
És l’alcalde a partir de la segregació de Montgat. Quan en Casanovas passa a ser alcalde de la població segregada de Montgat el 17 de març del 1933, ell es queda l’alcaldia com a més votat a Tiana. Va ser cap d’Esquerra Republicana a Tiana i de l’Ateneu Tianenc. Conegut per Simó el dels porcs, per la seva granja. Simó va ser Cap dels serveis tècnics d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va dimitir com a alcalde de Tiana 3 mesos després de ser alcalde. Quan va començar la guerra va marxar exiliat a Aix Provence (França). Va tornar als anys 60 a Catalunya, més concretament a Gelida i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys. No va tornar mai per Tiana.
Marcel·lí Garriga Bassas 17.10.1933 a 1.02.1934
Nascut a L’Ametlla del Vallès, en total eren 14 germans. Als 9 anys va a viure a Barcelona. La seva primera relació amb Tiana és per treballar a Can Vilà, després treballa de Recader amb Peret Cussó i Pepep Vila. També va fer de comerciant de pèsols i patates. Dintre del poble va ser Fou president del CCE Tiana i de l’orfeó: Va exercir de Jutge de Pau. A l’exili va marxar a Montpeller i va acabar en un camp de concentració. Va morir a l’exili l’any 1977 l’11 de setembre als 87 anys. Enterrat a França.
Josep Roselló Pujades del 19 juliol 1936 a 31.01.39
Rajoler de professió, ocupa el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana. Ell és el que evita molts aldarulls al poble i conjuntament amb Candid Balín es converteixen en dos homes molt importants a Tiana durant la Guerra Civil. Roselló signa com a alcalde els bitllets emesos a Tiana el 1937 per tal de pal·liar l’escassetat de moneda fraccionària. Marxa a l’exili a Montpeller França on mor l’any 1988. Tot i això, les seves restes descansen al cementiri de Tiana.
