La paternitat i els primers -segur que no seran els únics- premis internacionals per les seves fotografies, li han arribat junts, a l’Oriol Casanovas. El fotògraf tianenc fa dècades que observa la vida a través del seu particular objectiu. Però no fa gaire més de 10 anys que va decidir que el seu ofici fos explicar allò que veia amb la càmera fotogràfica.
L’estiu passat va ser guardonat amb el primer dels seus dos premis de fotografia: l’Humanity Foto Award. Un guardó certament prestigiós ja que es concedeix a través de l’UNESCO (l’organització de l’ONU per temes de cultura, educació i ciència) i de l’Associació Antropològica de la Xina. Les fotografies guanyadores de l’Oriol van ser seleccionades d’entre més de 7.150 treballs presentats.
El tema del treball premiat és ben tianenc: la vida a l’interior de la Cartoixa de Montalegre. Unes fotos que l’Oriol va anar fent durant un any, en part per feina però en part, també, per la creixent fascinació que sentia, a mida que l’anava coneixent, cap al món silenciosament intens dels cartoixans:
Però això no va ser tot: aquest any 2016, a l’Oriol Casanovas encara li ha arribat un segon premi per la seva feina.
El guardó rebut el 2016 és el premi especial Grup Hotusa del Premi Grand Marina, un clàssic de la fotografia a Barcelona.
De res a tot: l’Oriol no s’havia presentat mai a cap certamen, excepte a aquests dos que acaba de guanyar. Per a ell, guanyar premis és molt gratificant, més que des del punt de vista econòmic -que, com reconeix, també és important- sobretot per començar a tenir prestigi i posicionar-se millor dins del seu àmbit: la fotografia de reportatge.
La revista Tiana’t
Una de les feines periòdiques de l’Oriol Casanovas és fer les fotos de la revista bimensual de l’Ajuntament, la publicació “Tiana’t”. Una tasca que, assegura, l’ajuda a seguir observant la petita vida que no és, matisa l’Oriol, menys important que la vida que ha observat als seus viatges pel món:
L’Índia: primeres fotos
El fotògraf tianenc va començar ben lluny d’aquí a fer les seves primeres fotos: va ser els primers anys de la dècada del 2.000, a l’ Índia, on ell treballava com a logista per a una ONG. Aleshores, ni s’imaginava que les fotos que havia de fer com a part de la seva feina l’acabarien atrapant.
A la tornada d’una de les seves estades a l’Índia, l’Oriol va fer una petita exposició al Casal, lloc al qual, casualment, el dia de la inauguració hi estava present el director de l’empresa fotogràfica Agfa que es va interessar, i molt, per aquelles fotografies del tianenc. Allà va començar tot… I és que l’Oriol està convençut d’una cosa:
Un consell d’aquest fotògraf experimentat per qui comenci a fer fotos, tingui l’edat que tingui: no preocupar-se per la tècnica “que, simplement, és una segona part de la fotografia”, diu l’Oriol:
Com a reconeixement a la seva tasca, el Museu Municipal de Badalona dedicarà, el 2017, una exposició sencera a l’obra d’Oriol Casanovas.
