“Vaig voler transmetre una cartoixa més humana” explica l’Oriol Casanovas. La vida d’observació i pregària dels monjos de clausura, tot allò que silenciosament transcorre entre les parets de la Cartoixa de Montalegre, va ser copsat per l’objectiu de l’Oriol durant mesos de pujar al monestir tianenc -tot i que no sempre va aconseguir entrar-hi.Ell mateix ens en parla:
Des d’ara i fins el 14 de gener una exposició del fotògraf tianenc, conjuntament amb el també fotògraf Antonio Guillén, entreobre la porta d’aquests móns a l’exposició “Montalegre, 6 segles de silenci cartoixà”, al Museu de Badalona. L’Oriol es mostra molt content d’aquesta primera col.laboració amb l’espai badaloní:
I és que va ser justament el 2012 quan la revista municipal de Tiana, per la qual treballa encara l’Oriol com a fotògraf, li va demanar que fes una foto de l’interior de la Cartoixa. A partir d’allà, el tianenc va iniciar una relació d’amistat -i segur que, també, de mútua admiració- amb l’actual pare prior del monestir, aleshores vicari: el pare Josep Maria. El resultat de tot plegat, creu l’Oriol, “és una feina bastant sincera”. A més de sinceritat, el treball té una altíssima qualitat tècnica i humana, va afirmar el jurat del prestigiós premi de fotografia Humanity Foto Award que atorga la UNESCO. El treball de l’Oriol a la Cartoixa va rebre aquest premi el 2015:
La prova que darrera cada cartoixà hi ha el bateix d’un ésser profundament humà´, és aquesta anècdota viscuda pel propi Oriol Casanovas:
