L’Oriol Pujol és fill de Badalona, però viu a Tiana des de fa quinze anys. El matí de l’incendi que va acabar cremant 53 hectàrees entre la zona del poliesportiu i els Nou Pins anava en bicicleta pel Parc de la Serralada de Marina juntament amb un amic, tots dos bombers. “Pujàvem per darrere de Sant Fost i vam veure una columna, dues columnes i, lògicament, per deformació professional, anàvem fent l’anàlisi del foc”, recorda. “Tampoc l’acabàvem d’entendre, perquè tenia un comportament erràtic per al qual nosaltres estem acostumats. Després ja vam veure que era un foc que havia tingut més d’un punt d’ignició”, explica. Quan van començar a baixar per la Conreria, es van trobar amb una persona “que acabava d’encendre un punt de l’incendi”:
Aquesta persona és la que els Mossos d’Esquadra van acabar detenint per estar presumptament implicada en l’origen del foc. La casualitat va fer que, justament, dos bombers que en aquell moment estaven fora de servei fossin els que el trobessin. Un detall, però, al qual l’Oriol no dona importància. “Com a ciutadà hauria fet exactament el mateix”, assegura:
Tant l’Oriol com el seu amic, en Jordi, fa més de trenta anys que són bombers. De fet, tots dos es van preparar per entrar a la vegada després d’un canvi de vida radical. “Jo de petit no volia ser bomber. I si dic el meu ofici, la gent dirà: ‘què?’ Jo soc rellotger”, explica Pujol:
Des de llavors, la major part de la seva carrera professional l’ha desenvolupat entre els parcs de Sabadell i Badalona. Aquest últim any, però, s’ha traslladat fins a la central que hi ha a Bellaterra:
Després de l’incendi forestal de Tiana, Catalunya ha patit diferents episodis de simultaneïtat d’incendis, l’últim d’ells el d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp, i Lladurs, al Solsonès. “Podem dir que estem a temporada alta i treballant infinites hores”, diu l’Oriol, que va estar present a l’incendi de la Bisbal d’Empordà que va arribar fins a les Gavarres. “Tothom es pensava que aquest estiu seria fàcil perquè va ploure molt, vam tenir un hivern molt plujós. Però està lluny d’això, perquè ha crescut molt el matollar baix i aquest matollar baix s’asseca en quatre dies”, explica:
Tot i la visibilitat mediàtica que tenen aquests dies, l’Oriol recorda que “la nostra tasca va molt més enllà dels incendis forestals, del foc, inclús”:
De fet, com a bomber metropolità, ha viscut molts més incendis urbans i d’habitatges que no pas forestals. “Grans incendis forestals, amb trenta i escaig anys d’ofici, potser he anat a deu. En canvi, a incendis de vivendes he anat a centenars”, explica:
“Hi ha una tasca social brutal”, afegeix. “Jo el que sempre m’emporto és la gratitud, és el que m’ha anat nodrint tota la meva vida laboral”:
L’Oriol va ser una de les persones que va formar part de l’acte d’agraïment i reconeixement que l’Ajuntament de Tiana va organitzar el passat divendres 3 de juliol, una setmana després de l’incendi.
