La pluja de dimecres al vespre i la nit de dijous arriba com aigua beneïda a la zona cremada diumenge passat a la Conreria. Tot i que en alguns moments va ser una pluja que va caure amb certes ganes, en conjunt va ser aigua caiguda amb poca intensitat. Una pluja forta en zona cremada pot provocar problemes d’erosió, però una pluja més d’anar fent, empapa bé el terreny i no erosiona tant. En total a Tiana es van recollir 11 litres per metre quadrat. Tenint en compte que una hectàrea són 10.000 metres quadrats i que es van cremar 7 hectàrees, podem dir que van regar la zona de l’incendi ni més ni menys que 770.000 litres d’aigua. Si l’ncendi hagués sigut a l’estiu, estació en què són més habituals que a l’hivern, i al cap d’uns dies hagués arribat pluja, segurament aquesta pluja hagués caigut amb més força i no hagués sigut tant ben aprofitada tant com aquesta.
Zona cremada diumenge, 26 de gener
Els incendis són un element propi de l’ecossistema mediterrani des de fa segles, fins i tot un element modelador del paisatge. D’aquesta manera, les espècies dels boscos meditteranis tenen mecanismes per combatre el pas de les flames i quan un bosc es crema, comença a regenerar-se ràpidament. Hi ha plantes rebrotadores, les quals es cremen superficialment però no moren, sinó que les arrels continuien vives; aquestes plantes no triguen a començar a treure brots nous i tenyir de verd la zona cremada. És el cas, per exemple, de les alzines i els roures, però també de la majoria d’arbustos meditterranis. Per una altra banda, hi ha les plantes germinadores, que són destruïdes totalment pel foc, tan en superfície com també les arrels, però que per no desaparèixer de la zona que ocupaven, produeixen una gran quantitat de llavors, les quals queden dispersades durant el foc. D’aquesta manera, si les condicions són òptimes, aquestes llavors germinaran i les plantes tornaran a colonitzar la zona cremada. És el cas, per exemple, del pi pinyoner, les estepes i el romaní.
Així doncs, la pluja caiguda quatre dies després de l’incendi (més la que pugui venir durant el final de l’hivern i la primavera), farà, per un cantó, que les plantes que no han mort i conserven l’arrel, comencin a rebrotar i que les llavors espercides per altres espècies, comencin a germinar. No seria gens estrany, doncs, que en poques setmanes (sempre que la meteorologia acompanyi) la zona cremada comenci a verdejar i que durant la primavera, des del poble, comencem a veure com canvia el color la zona ennegrida per les flames el cap de setmana passat.
