Després de més de trenta anys donant un servei únic a Tiana, aquest ha sigut el primer curs que la llar d’infants “El Cangur” no ha obert les seves portes. La davallada de nens que hi va haver els últims dos anys va obligar a la Teresa París a replantejar-se la situació, no veia possible poder afrontar un tercer any en aquelles condicions. La llar d’infants va funcionar com a eix vertebrador de Tiana des del 1982 fins al 2007, quan va entrar en funcionament l’escola bressol municipal “El més petit de tots”. Va ser el primer centre que oferia escolarització als nens de zero a tres anys del poble, i durant uns anys va ser l’única escola bressol de Tiana (durant un temps va conviure amb l’escola bressol La Guineu). La Cristina, mare d’un exalumne, assegura que el va portar a aquest centre perquè “no em vaig plantejar portar-lo fora de Tiana, volia que es fes amb els nens del poble”. Gràcies a la gran tasca de “El Cangur” gran part dels tianencs no van haver de marxar fora del poble de ben menuts per anar a l’escola.
Però la crisi ha guanyat la partida a aquesta petita llar d’infants de Tiana. Teresa París, exdirectora d’“El Cangur” i actual directora de l’escola bressol municipal “El més petit de tots”, reconeix que va ser “molt dur” haver de tancar les portes d’aquest centre però que al final “la part econòmica va pesar més que la sentimental”. Neus Paredes, extreballadora d’“El Cangur”, reconeix viure amb molta tristor el tancament del que “no era una escola, sinó una casa”. Per la Neus, “El Cangur” era un “lloc petit, molt familiar i acollidor”. Aquell esperit s’ha perdut i ja no es recuperarà, el seu final és un “trencament amb la història del poble”.
Antics alumnes de l’escola bressol “El Cangur” veuen amb “pena” i “llàstima” el seu adéu i creuen que ara s’ha perdut un centre que “era representatiu de Tiana”. En Guillem, un d’aquets exalumnes, destaca que “encara avui mantinc relació amb gent amb la qual vam compartir aquells primers anys de la nostra vida”. També assegura que sempre que hi passa pel davant existeix “com un sentiment d’afecte o de valoració cap a un lloc que, sincerament, no tinc uns records més enllà de les fotografies o vídeos que m’hagin pogut ensenyar”.
La Mar, una altra exalumna, encara té algun record viscut entre aquelles quatre parets. “Era estiu i estàvem tots al pati, recordo que les professores ens ruixaven amb mànegues i ens mullaven i nosaltres corríem per tot el pati intentant amagar-nos dins les casetes de joguina. Crec que aquell dia m’ho vaig passar tan bé que mai se m’ha oblidat”.
D’altra banda, la Teresa París no ho vol veure com un fet “dramàtic”. No s’ha deixat “cap nen sense escolaritzar de zero a tres anys” perquè “El més petit de tots” ja cobreix aquest espai. A més, assegura que ha sigut un cicle que s’ha tancat i que allà va aprendre moltes coses, que després ha pogut aplicar a l’escola bressol municipal, com per exemple la celebració de les jornades de portes obertes.
El Cangur ha hagut de tancar les seves portes després de més de trenta anys acollint als tianencs més menuts. Però no és un cas aïllat, un 20% de les escoles bressol han hagut de tancar a causa de la crisi econòmica, el descens de la natalitat, l’augment de la xarxa pública o la recuperació de la idea que és millor criar els fills a casa. La Teresa veu el futur de les llars d’infants privades “molt negre” i assegura que coneix diversos centres del Maresme que ara es troben “en la situació que jo em vaig trobar dos anys enrere” i que possiblement hauran d’acabar posant punt i final a la tasca.
