Parlar del Carnestoltes a Tiana és parlar de moltes nits inoblidables a la Sala Albéniz intentant esbrinar qui era qui, repassant disfresses, mirant com es presentava la gent, quina era la disfressa més treballada o quina era la que més agradava als membres del jurat que des de primera hora es repassaven les comparses, els possibles premis individuals i les millors parelles.
Teresa Pompido, Gloria Fernandez i Fe Merlos, un trio recordat
Sense gaires complicacions havien aconseguit disfresses molt treballades i molt ben fetes. Eren un dels grups més esperats. La Gloria tenia unes molt bones mans per fer disfresses i la Teresa també. D’elles havien sortit els 3 porquets i el llop, alguna de comunió. També hi havia la Belen Barbanoj que era també d’aquest grup en molts moments. El primer any que es va disfressar la Teresa Pompido ho va fer gitana. Ho recordava ella mateixa pels micròfons de Ràdio Tiana
‘Espinete’, ‘Macario’ i molts d’altres personatges van passar pes les mans de la Teresa que a part de guanyar amb parella i comparsa, també ho va fer de manera individual. D’aquells Carnestoltes els recorda amb molta emoció i amb moltes ganes de que arribés aquell dia per lluir el que feien.
L’Angeles Jiménez sempre sorprenia
Si parlem de disfresses i de Carnestoltes a Tiana no podem oblidar l’Angeles Jiménez. Aquesta tianenca treballava molt els seus vestits i les seves composicions. Va guanyar premis individuals amb vestits espectaculars com el de làmpada, que estava carregada de bombetes que funcionaven, la cara de la dama de la Sala Albéniz, una càmera de cine, un cargol, o un rellotge. Va acabar disfressant al seu marit Ramon Pujol, l’ex jutge de pau, de la Ben Plantada l’any que l’escultura de Lola Anglada va ser posada a la porta de la biblioteca. També va guanyar amb parelles portant els Gegants de Tiana, el Curro i el Cobi, mascotes de Barcelona 92 i de la Expo de Sevilla, o fent disfresses pels seus fills. Tot i lo treballat de tots els anys, en cap moment ho va fer per guanyar, com ella mateixa recordava.
Amb el seu marit van guanyar molts anys i encara avui són recordats els seus vestits per tothom. Fins i tot va fer una exposició a la Biblioteca de Can Baratau en que exposava els millors vestits que havia fet. Ella reconeix que ho feia amb quatre coses que tenia a casa i que la seva gran afició a cosir i a les manualitats sempre la van ajudar a realitzar grans vestits i grans disfresses que encara avui es recorden.
Les comparses també tenien protagonisme
Algunes de les disfresses més recordades d’aquells anys eren les que feien les comparses que sortien des de diversos punts del poble per acabar a la Sala Albéniz, on la festa amb orquestra era sempre molt animada. Els tianencs s’ajuntaven amb les colles que sortien i decidien fer una comparsa i disfressar-se tots junts.
Una d’elles era la que hi participava Núria Bonancia que amb els seus amics de la colla de sempre. Van anar des de galetes maria amb got de llet i caixa, fins a escolanets de Montserrat. Tot i no ser excessivament complicades, les disfresses quedaven molt bé. Ella recordava aquests anys com a molt bons i sobretot no tant el dia de Carnestoltes sinó com la preparació prèvia
Josep Castells era l’encarregat de coordinar el grup del Patronat. Els veïns de les primeres cases socials del poble es van ajuntar per disfressar-se i van participar de moltes maneres. Mesos d’elaboració i el fet de tenir al grup gent com en Josep Cussó, de la fusteria, o el mateix Castells que era lampista, feien que les disfresses estiguessin molt treballades. De Gelats, de presoners, de gallines amb plomes de veritat fins a musclos passant per ampolles de Cava Parxet van ser algunes de les disfresses i moltes van ser premiades com ell mateix recorda.
Una altre de les comparses guanyadores estava formada pel grup de la Joana Ribó, l’Antoni Liñán. La Joana comenta que que ‘varem estar molts anys i a la darrera època ja anava de baixa i feia una mica de vergonya sortir disfressats’. Van participar de totes les maneres possibles, com que eren tants van anar de comparsa, de parelles i fins i tot individuals. Recorda quan de comparsa van anar de calçots, de contes, de El Corte Ingles, de Xarcuteria i de Chapapote quan es va enfonsar el Prestige a les costes gallegues. Com a parella ella amb el seu marit, en Miquel Navarro, es van disfressar de Calces i Sostens i fins i tot havien anat entre ells d’individuals.
Són alguns dels artistes tianencs que cada any omplien de color el ball de carnestoltes. Són els que van guanyar més premis, però amb ells altres grups i tianencs sortien cada any de casa sota una disfressa. Tant a la tarda, al ball infantil, com a la nit.
Avui sabem qui s’amagava darrere moltes màscares de carnaval a Tiana. Però encara queden enigmes per resoldre: Qui era la vella que no es perdia mai ni una nit de carnestoltes?
