Presidits per la solitud i el silenci, 11 homes de la comunitat cartoixana de la vall de Montalegre es lliuren plenament a l’estudi i a la pregària. Al llarg de sis segles han seguit fidels a l’estil de vida iniciat per Sant Bru: una vida contemplativa d’austeritat extrema que els manté aïllats del món exterior. Però ara, gràcies a les fotografies d’Antonio Guillén i Oriol Casanovas, aquest aïllament es dilueix una mica.
L’exposició “Montalegre, 6 segles de silenci cartoixà” ens mostra a través de l’objectiu de les seves càmeres què s’amaga dins de les parets de la Cartoixa. Provinent del Museu de Badalona, on ha estat fins el passat 14 de gener, l’exposició es podrà veure aquí a Tiana fins el 4 de març a la Sala d’exposicions del Casal. A més a més, coincidint amb la seva arribada al poble, s’ha posat a la venta el llibre de l’exposició, amb les fotografies de l’Antonio Guillén i l’Oriol Casanovas i text a càrrec de l’escriptor badaloní Jaume Oliveras.
El passat divendres 2 de febrer es va fer la inauguració i hi van estar presents tan l’Oriol com el Jaume. Els dos van explicar els seus respectius processos de creació i la importància de la Cartoixa de Montalegre en les seves vides, professionals i personals. Tot i que l’Antonio no va poder estar present, de ben segur que també s’hagués unit al seu discurs. Només cal veure la força que tenen les fotografies exposades. L’Antonio i l’Oriol aporten dues visions diferents de la Cartoixa però que es complementen perfectament. Mentre el primer fotografia espais i posa èmfasi a l’austeritat d’aquests, el segon mostra la part més humana, reflectint el dia a dia dels cartoixans. El propi Oriol ho explica:
És per aquest reflex de la vida i la mort i el testimoni del dia a dia dels cartoixans que les fotografies de l’Oriol van guanyar l’any 2015 el premi Humanity Foto Award que atorga la UNESCO. Fins i tot ell mateix reconeix que aquest treball ha significat molt per ell a nivell humà:
L’exposició compleix amb el seu objectiu. Surts de la Casa de la Punxa amb la sensació d’haver-te endinsat no només entre les parets de la cartoixa, sinó també en les vides silencioses dels 11 cartoixans que hi viuen.
