Història | Política

El canvi de posicionament d’Espanya respecte al Sàhara Occidental

Concentració en suport al poble sahrauí a la Plaça de la Vila durant el desembre del 2020. / martalopez

Per què la carta enviada pel president espanyol Pedro Sánchez al Marroc ha causat sorpresa i desconcert i suposa un gir històric respecte al posicionament d’Espanya amb el poble sahrauí? L’historiador Vicenç Martí, resident a Tiana, ens ajuda a entendre-ho.

Marta  López | 23/03/2022 a les 17:42 0
 

El diari ‘El País’ ha publicat aquest dimecres 23 de març la carta que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar al rei Mohamed VI i que ha suposat un abans i un després en el posicionament d’Espanya respecte al Sàhara Occidental. El Marroc va fer públic el passat divendres 18 de març un fragment d’aquesta carta que, ara, el diari espanyol ha publicat de manera íntegra.

A l’escrit, el president espanyol reconeix la importància que té la qüestió del Sàhara Occidental pel territori nord-africà i valora “els esforços seriosos i creïbles, dins del marc de les Nacions Unides” que està fent El Marroc per trobar “una solució mútuament acceptable”. La frase que ho ha canviat tot, però, és la següent: “Espanya considera la proposta marroquina d’autonomia presentada l’any 2007 com la base més seria, creïble i realista” per a la resolució del conflicte.

Per què això ha causat sorpresa i desconcert i suposa un gir històric respecte al posicionament d’Espanya amb el poble sahrauí? L’historiador Vicenç Martí ens ajuda a entendre-ho.

Primer, cal viatjar fins a l’any 1975 per conèixer l’origen d’aquest conflicte, quan Espanya va repartir el territori entre el Marroc i Mauritània amb els coneguts com a acords tripartits:

 

Espanya va abandonar el territori el 26 de febrer de 1976 i el 27 de febrer el Front Polisario va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Mauritània es va retirar l’any 1979, però l’enfrontament va continuar actiu fins a l’any 1991. El Front Polisario i el Marroc van signar un acord de pau, auspiciat per Nacions Unides, que preveia la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que encara no s’ha celebrat:

 

Així doncs, amb la carta adreçada al rei Mohamed VI, el president Pedro Sánchez s’allunya d’això i avala el pla de convertir el Sàhara Occidental en una autonomia marroquina:

 

Tal com s’apunta a la mateixa missiva, aquest canvi de posicionament podria ser conseqüència de les polítiques migratòries i les amenaces del Marroc d’obertura de fronteres a Ceuta i Melilla, tal com va passar durant el maig del 2021. En aquell moment es va parlar que allò era una conseqüència de la crisi diplomàtica entre els dos països que va esclatar a finals d’abril del mateix any perquè el govern espanyol havia permès l’entrada al país al líder del Front Polisario, Brahim Gali, perquè rebés atenció mèdica:

 

L’historiador lamenta la doble moral que hi ha entre la gestió de la situació que viu el poble sahrauí i el conflicte ucraïnès:

 

Aquest canvi de posicionament, però, no afecta només a les relacions entre Espanya, el Marroc i la República Àrab Sahrauí Democràtica, sinó que també ho fa en les relacions entre Espanya i Algèria. S’ha de tenir en compte que Espanya depèn en un alt percentatge del gas que prové d’Algèria i aquest últim dona suport a la causa sahrauí:

 

Vicenç Martí recorda la relació estreta entre Tiana i el poble sahrauí i explica que ell mateix ha viatjat fins als campaments sahrauís:

 

És per això que aquest dissabte 26 de març estarà present a la concentració que s’ha organitzat davant del Ministeri d’Afers Exteriors a Madrid per manifestar el rebuig al canvi de posicionament del govern espanyol:

 

Tiana ha col·laborat en diverses ocasions amb el poble sahrauí compartint les vacances d’estiu amb nens i nenes que han vingut a passar els mesos de juliol i agost al poble. Una acollida que ha permès conèixer la realitat dels campaments de refugiats, facilitar l’apropament entre les dues cultures i crear vincles familiars que perdurin en el temps.

Marta López
Marta  López