La setmana passada, dins el marc del 34è congrés internacional sobre la Cartoixa de Montalegre, es va produir un fet excepcional: per primer cop des de feia una dècada, el monestir tianenc va obrir part del seu interior a la visita de dones.
Va ser un dels actes programats dins del congrés i, per tant, van poder entrar a la Cartoixa només les persones que hi havien participat o bé que havien format part de l’organització de la trobada internacional.
Algunes de les dones que van poder gaudir d’aquesta visita, estaven visiblement satisfetes en acabar:
La Local va voler aprofitar l’oportunitat per conèixer i mostrar-los algunes de les zones interiors de la Cartoixa, tot i que la visita dins les cel.les dels monjos no va estar permesa sota cap concepte.
Actualment, a la Cartoixa de Montalegre hi viuen 12 frares. La majoria depassa els 80 anys d’edat, tot i que n’hi ha algun que en té poc menys de 60. Justament, el dia abans de la visita esmentada, la comunitat havia enterrat un dels monjos que havia mort, dos dies abans, per causes naturals als 85 anys. Va ser enterrat al petit cementiri on reben sepultura els membres de la congregació, a l’angle d’un dels dos claustres gòtics del monestir tianenc.
Una de les parts més antigues de la Cartoixa de Montalegre és el claustre del pou, la fondària del qual arriba a 45 metres.
Els monjos tenen 3 pregàries i misses diàriament, a les quals han d’assistir. Cadascun d’aquests actes té un objectiu i un responsable. Tot està acuradament organitzat i anotat aquí:
A la Cartoixa de Montalegre no hi ha cobertura de telèfon mòbil, ni televisió, ni internet. De fet, fa pocs anys que hi ha aigua corrent i calenta. I és que, fins no fa gaire, l’aigua s’extreia del pou amb una bomba manual com aquesta:
Els monjos conreen la terra, no mengen carn (només peix) i tenen una petita estona per compartir els diumenges. Dilluns a la tarda és la seva hora de sortir a passejar. La resta de la setmana, com marca l’ordre cartoixà, són a la cel.la resant, llegint o meditant.
