Un 14 d’abril més han tornat les roses a les fotos d’Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Rosselló, els tres alcaldes que van governar a Tiana durant la segona república (1933-1939). Enguany ha estat la tretzena edició de la celebració de l’acte. Des de l’entitat de Records Republicans s’ha volgut tornar a recordar la figura d’aquests batlles durant la celebració del dia de la República.
Aquest any hi ha hagut una absència important, la de d’historiador local Josep Maria Toffoli, que no ha pogut assistir per primera vegada a aquest acte, però ha deixat un escrit.
Els que no s’han volgut perdre l’esdeveniment han estat els membres de l’equip de govern, els quals tots han acudit a l’acte excepte el regidor d’hisenda José Navarro. Representants d’altres partits polítics com ara la candidata de CIU, Olga Rué, i l’exalcalde del poble Ferran Vallespinós també hi han assistit. També ha fet acte de presència el nou president de l’ANC de Tiana, Jordi Millán.
Han intervingut en la celebració una organitzadora del mateix, Carme Cussó, i un dels membres de l’entitat Records Republicans, el periodista Enric Canals.
Per una banda, Canals ha fet incidència en la significació de l’acte:
Per altre banda, Cussó ha explicat l’origen de l’acte i ha expressat l’èxit d’aquest any:
Roses i el tradicional Himne de Riego han estat el final d’una vetllada senzilla i que ha comptat amb molt bona acceptació per part dels presents.
Qui eren els tres alcaldes homenatjats
Eduard Simó i Notó.- 18.07.33 a 17.10.1933
És l’alcalde a partir de la segregació de Montgat. Quan en Casanovas passa a ser alcalde de la població segregada de Montgat el 17 de març del 1933, ell es queda l’alcaldia com a més votat a Tiana. Va ser cap d’Esquerra Republicana a Tiana i del Ateneu Tianenc. Conegut per Simó el dels porcs, per la seva granja. Simó va ser Cap dels serveis tècnics d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va dimitir com a Alcalde de Tiana als 3 mesos de ser alcalde. Quan va començar la guerra va marxar exiliat a Aix Provence (França). Va tornar als anys 60 a Catalunya, més concretament a Gelida i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys. No va tornar mai per Tiana.
Marcel·lí Garriga Bassas 17.10.1933 a 1.02.1934
Nascut a L’Ametlla del Vallès, en total eren 14 germans. Als 9 anys va a viure a Barcelona. La seva primera relació amb Tiana és per treballar a Can Vilà, després treballa de Recader amb Peret Cussó i Pepep Vila. També va fer de comerciant de pèsols i patates. Dintre del poble va ser Fou president del CCE Tiana i del orfeó: Va exercir de Jutge de Pau. Al exili va marxar a Montpeller i va acabar en un camp de concentració. Va morir a l’exili l’any 1977 el 11 de setembre als 87 anys. Enterrat a França
Josep Roselló Pujades del 19 juliol 1936 a 31.01.39
Sens dubte si parlem dels tres alcaldes republicans cal parlar de Josep Roselló. El que tothom recorda. Rajoler de professió, ocupa el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana. Ell és el que evita molts aldarulls al poble i conjuntament amb Candid Balín es converteixen en dos homes molt importants a Tiana durant la Guerra Civil. Roselló signa com a alcalde els bitllets emesos a Tiana el 1937 per tal de pal·liar l’escassetat de moneda fraccionària. Marxa a l’exili a Montpeller França on mor al 1988. Tot i això les seves restes descansen al cementiri de Tiana.
