Tal i com ha explicat l’historiador tianenc Josep Maria Tòffoli a Ràdio Tiana – La Local, un dels balls que es practicava a Tiana antigament és l’anomenat ball de punts. El ball de punts es tracta d’una dansa gitana de caràcter festiu i similar a l’estructura del ball de gitanes de Castellbisbal.
Segons el diccionari de la dansa de l’any 1936 el ball es defineix com a “Antic ball de parelles, de caràcter espectacular, propi de Carnaval, que havia estat ballat, per l’estil de ball de gitanes, pels pobles de la rodalia a manera d’espectacle”.
L’època daurada del ball de punts va ser al 1870, quan aquesta dansa era una de les més populars entre la població. Es practicava en una sala on entraven els ballarins un darrere l’altre. Pel que fa a la vestimenta, els homes portaven un vestit de vellut amb calça llarga, sabatilles de ballarí professional i faixa de seda vermella. En canvi, les dones duien la vestimenta tradicional de la pagesia catalana.
La part més difícil del ball era l’anomenat “trenat o creuat de peus”. El ballarí o ballarina que ho aconseguia fer més vegades era considerat com el millor. El procés per aprendre a realitzar el trenat de peus era complicat: els dansaires havien d’aguantar-se a una corda penjada al sostre per tal d’exercitar el moviment dels peus.
Els instruments que acompanyaven el ball es desconeixen. Tot i això, es creu que la formació musical no era gaire extensa. Així sonava:
Posteriorment, la dansa va deixar de practicar-se. No va ser fins l’any 1914 quan el tianenc Baldomer Giral la va “ressucitar” com a reclam pel seu cafè. Tot i això, el nou ball de punts no era igual que l’anterior, ja que el cafeter hi va introduir alguns canvis. Entre ells hi destaquen: una tonada de vals de caràcter vulgar, pel que fa a la música, i moviments de bolero en quant al ball. Giral també va substituir la vestimenta dels ballarins. A diferència del ball durant l’any 1870, els ballarins de l’època de Giral duien roba de l’estil de les pintures de Goya: les dones portaven faldilles de colors llisos i de seda i sabates de saló del mateix color de la faldilla. Els homes duien jaqueta i calça curtes, mitja blanca, red al cap i armilla florejada.
El fill de Baldomer Giral, Juli Giral, va seguir els passos del seu pare i fou un dels principals impulsors d’aquest ball. Més endavant, concretament al 1944, Josep Ventura recull el ball de Juli Giral. La versió d’aquest últim, a diferència de l’anterior, no conté cap vals. Ventura explica que el ball era dut a terme per vuit parelles que duien castanyoles i panderetes.
Aquest ball no només era interpretat a Tiana, sinó que també el practicaven a Badalona i a altres pobles del sud del Maresme, com Teià. El ball causava rivalitats entre les poblacions, ja que totes volien ser les millors.
