L’1 de novembre de l’any 1986, la Societat Recreativa Els 9 Pins estrenava la seva primera obra de teatre. Es tractava de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. “Érem una petita escissió de l’Agrupació Artística que, juntament amb 4 o 5 actors que vam entrar en aquell moment, vam fundar Els 9 Pins”, explica l’Isidre Mestres, que forma part de l’entitat des del primer dia:
Quaranta anys i moltes més produccions després, Els 9 Pins han volgut celebrar aquest aniversari tal com els agrada: damunt de l’escenari. Els dies 13, 14, 15, 20, 21 i 22 de novembre convertiran la Sala Albéniz en una festa amb el musical “Un somni tinc”. “Volíem fer una festa. Una festa per nosaltres i una festa per la gent que fa molts anys que ens segueix o que fa menys anys que ens segueix, però que els agrada el que fem; i repassar una miqueta els musicals que hem fet en els últims anys”, explica l’Esther Sancho, que juntament amb en Benji Gómez forma part de la direcció de l’espectacle:
De fet, l’Esther va arribar a la companyia fa uns deu anys, després de veure el musical de Full Monty. “Vaig venir a veure el meu veí que feia teatre i quan vaig veure l’espectacle vaig dir, això està superbé”, recorda:
Per celebrar els seus 25 anys, Els 9 Pins ja van fer un resum de les obres que havien fet fins aleshores. Per celebrar els 40 han volgut fer el mateix, però destacant aquesta etapa musical que tant ha caracteritzat al grup de teatre en els últims anys, amb grans produccions com Mar i cel, Full Monty, Mamma Mia!, Els Miserables, La bella i la bèstia o Cop de Rock. “Ens centrem molt en el tema dels musicals perquè fa 15 anys que ens estem divertint molt fent musicals”, diu en Benji:
En Benji es va estrenar com a director, precisament, amb l’espectacle dels 25 anys. “I des de llavors, sempre m’han anat donant l’oportunitat de deixar-me anar”, diu. La seva relació amb Els 9 Pins, però, va començar molt abans:
A diferència de la celebració dels 25 anys, que va ser més solemne i institucional, aquesta vegada han volgut que sigui més festiva, tal com explica l’Isidre:
“Em sembla que serà un espectacle que el públic, quan vingui, estarà des del minut 1 o des del primer segon amb els ulls oberts, gaudint i amb sentiment fins al minut 120”, assegura en Benji:
“La gent estarà aplaudint i emocionant-se contínuament. Cada número porta a un record”, afegeix l’Isidre:
I parlant de records, de totes les produccions en què han participat al llarg d’aquests anys, quines recorden d’una manera especial? “Jo és que cada obra sempre m’he emportat alguna cosa”, diu l’Isidre. Amb El mètode Grönholm, per exemple, va estar dos o tres anys actuant per diferents pobles del territori. “Vam donar a conèixer a Tiana a molts llocs”, diu:
També opina així l’Esther, que diu que “de totes en treus algo i les portes una mica al cor”. Amb El sopar dels idiotes, per exemple, “em vaig adonar que era molt difícil actuar, que vist des de la platea sembla més fàcil”:
“Potser la més complicada que jo he dirigit és Pel davant i pel darrere”, explica en Benji. També recorda com amb Els Miserables va haver de dirigir a 42 persones, deu més que en el musical que es podrà veure aquest novembre:
El millor que s’emporta de tots aquests anys, però, és la pinya que es crea gràcies a cada muntatge:
L’Isidre tanca amb una frase per definir a la Societat Recreativa Els 9 Pins. “3,2,1… Gaudim tots. Actors, actrius i públic”.
