Ciutadans de Tiana i altres pobles del voltant homenatgen la tasca professional i social de Montserrat Nolis, fundadora i directora de l’Escola Mireia de Montgat. Un grup d’amigues i conegudes han decidit agrair-li la seva tasca educativa i la seva manera de ser. Segons una de les organitzadores, Amàlia Illana, han volgut fer aquest acte de reconeixement perquè consideraven que era necessari.
Per aquesta ocasió especial, l’escriptora Maria Carme Roca ha escrit una biografia explicant la seva història. El relat recorre la infantesa i l’edat adulta de Montserrat Nolis fins el moment de la seva mort. En aquesta travessia, recull diferents esdeveniments destacats de la seva vida com la fundació de l’Escola Mireia amb només vint-i-dos anys o l’establiment dels Jocs Florals del centre al curs 1980-1981.
L’acte en memòria de la Montserrat Nolis se celebrarà el diumenge 18 de maig a les 18:00. La Sala Albéniz reunirà entitats com l’Associació Coral Tianenca i persones com la soprano Maria Pau Illana per retre homenatge a l’exdirectora.
La vida de Montserrat Nolis
Montserrat Nolis va néixer a Tiana el 3 de desembre de l’any 1935, un any abans de la guerra. Amb pocs mesos de vida va agafar una infecció intestinal que l’impedia alimentar-se amb normalitat. A més de passar per uns temps convulsos, els coneixements mèdics eren més limitats. Va sobreviure gràcies a la intervenció del seu oncle: era infermer de l’hospital, que estava instal·lat a Montserrat, i li podia facilitar pots de llet condensada.
Filla d’una família profundament religiosa, ella hereta aquest sentiment. Quan era jove va treballar en la catequesi dels nens de Tiana. La seva segona casa era la parròquia i la “cate”.
Després d’estudiar magisteri, va començar a fer de mestra. Amb només vint-i-dos anys, l’any 1957, va fundar l’escola Mireia, a Montgat. Per fer-ho, va comptar amb l’ajuda de Josep Dalmau i de molts pares que la van acompanyar en aquest procés educatiu. I es va fer de l’Opus Dei.
L’objectiu de Mireia era el de buscar la formació integral dels alumnes, transmetent la fe i formant el caràcter d’aquests.
