El tercer programa del “Som aquí”, l’espai radiofònic dels nois i noies del Consell d’Adolescents de Tiana, va comptar, per primer cop, amb un convidat: el tianenc Moi Queralt, col·laborador de l’ONG Pallassos Sense Fronteres. El Moi va venir a l’estudi de La Local-Ràdio Tiana per respondre les preguntes dels i les adolescents sobre la seva tasca solidària.
Abans, però, es va tractar un tema d’actualitat, també relacionat amb les ONGs i l’ajuda humanitària: el cas del vaixell retingut de Proactiva Open Arms, l’ONG fundada pel badaloní Òscar Camps. La situació és greu, perquè no només els han retingut el vaixell al port de Pozzallo, a Sicília, sinó que han acusat a tres responsables de la missió de tràfic de persones i associació criminal. Un d’ells és el Gerard Canals, coordinador de Proactiva, que va enviar un àudio al programa explicant la situació que havien viscut. Escoltem-lo:
Aquest tema tocava de prop als nois i noies del programa, perquè l’any passat van fer una visita a l’Astral, aquí al port de Badalona, i els van explicar la seva tasca de salvament marítim. A més a més, l’Òscar Camps és el padrí del Consell d’Adolescents. Per aquest motiu, tots ells van coincidir a dir que els va sorprendre molt la notícia:
Dos dels adolescents, l’Elna i el Gerard, van assegurar que no s’esperaven que els passés una cosa com aquesta, i menys després de veure en primera persona quina és la seva tasca:
El Moi també va participar al debat. Va dir que li semblava molt greu que els acusessin per salvar a gent, quan és una cosa que hauria d’estar fent Europa:
El Moi també va dir que, durant el temps que tenen el vaixell retingut al port, podrien estar salvant a gent, però que no ho podran fer. La Mar, una de les noies del programa, va recalcar que les persones refugiades que intenten arribar a Europa són, abans de tot, persones, i que tenen tot el dret a ser salvades:
La Mar també va dir que Europa havia creat un odi cap als refugiats que és inhumà. En aquesta línia, es va parlar de l’auge dels partits d’extrema dreta al continent, que tenen una ideologia contra la immigració molt forta. El Juli, l’Àlex i la Mar van opinar sobre aquest tema:
El Moi va afegir que fins no que entenguem que no hi ha altres i que tots som nosaltres, el món s’aniria en orris:
Després de la reflexió sobre el cas de Proactiva Open Arms, el programa es va centrar en una dinàmica diferent: els nois i noies feien preguntes al Moi sobre la seva feina com a pallasso sense fronteres i ell les responia. Escoltarem tres de les moltes preguntes que li van fer. La primera és quines missions li han impactat més:
La segona pregunta és com es sent quan aconsegueix que unes persones que ho estan passant tan malament, riguin:
La última pregunta és el motiu que empeny tant al Moi com als seus companys a participar en Pallassos Sense Fronteres:
El programa va acabar amb una pregunta final feta pel mateix Moi cap als nens i nenes: havien pensat en unir-se a alguna ONG?
Aquesta reflexió final va servir per arrodonir el final del programa i lligar els dos temes dels quals s’havia parlat.
