Els ajuntaments catalans tiraran endavant un conflicte al Tribunal Constitucional per combatre la llei de racionament de l’administració local que vol impulsar el govern espanyol. El Consell de Governs Locals s’ha reunit a Sant Cugat del Vallès per demanar als 947 municipis catalans que abans del 14 de març els plenaris aprovin un text per fer-ho possible. Després, sumaran les peticions catalanes a les d’altres ajuntaments de l’estat. El president del CGLC, Miquel Buch, ha assenyalat que la llei proposada “perverteix” els ajuntaments i “atempta contra les persones”. Les entitats municipalistes i els sindicats també faran campanya per explicar als ciutadans les conseqüències d’aquesta iniciativa.
El món municipal català s’ha fet fort aquest dijous en una reunió a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per combatre la llei de racionament de l’administració local que ha tirat endavant l’executiu espanyol que capitaneja Mariano Rajoy. A parer del municipalisme, aquesta llei “fa que els ajuntaments tornin 30 anys enrere”. El Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC) enviarà un text consensuat als 947 ajuntaments catalans perquè els seus plenaris l’aprovin i el retornin certificat abans del 14 de març.
Per formalitzar aquest recurs davant el TC cal que 1/7 part dels ajuntaments de l’estat que representin almenys 1/6 part de la població es posin d’acord. Es tracta, per tant, de posar d’acord 1.200 ajuntaments de poblacions que sumin 7.300.000 habitants.
A la reunió del CGLC no hi han assistit els representants del Partit Popular, però sí de les altres quatre formacions amb representació a aquest òrgan. El president del consell, Miquel Buch, ha insistit “si algun alcalde del PP prioritza el seu compromís amb els ciutadans abans que amb el partit presentarà recurs”. Buch ha remarcat que els populars -que tenen una vicepresidència al CGLC- també havien estat convidats a la reunió.
El també alcalde de Premià de Mar ha posat èmfasi en el fet que els ajuntaments “ara gastem menys del què tenim” i ha assenyalat que aquesta llei “és perversa” i que “atempta contra les persones”. “Què hem fet els ciutadans al Partit Popular per merèixer això?”, s’ha preguntat el convergent.
Tots els alcaldes i alcaldesses que hi han assistit han aprovat el rebuig a la llei per unanimitat. A més, Miquel Buch ha dit que es dedicaran a informar als ciutadans sobre aquesta llei, també amb el suport de la UGT i CCOO. “Això ha passat desaparcebut pels ciutadans, que no veuen el rerefons d’aquesta llei”. Per més endavant diu que “no podem renunciar a res” i obre la porta a convocar manifestacions de rebuig.
En defensa de la proximitat del municipalisme
Les altres tres formacions polítiques han coincidit en defensar les tasques dels ajuntaments per criticar i oposar-se a aquesta llei. L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ha manifestat que aquest text “no resol cap problema sinó que en genera molts”. Per l’ecosocialista el govern espanyol “no confia en la proximitat per fer polítiques” ja que la llei de racionament “devalua” els ajuntaments.
Per part d’Esquerra, Pere Prat ha remarcat que “racionalitzar vol dir retallar, suprimir, o estalviar despesa pública” un fet que comportarà “prestar menys serveis als ciutadans”. L’alcalde de Manlleu ha insistit que “el món local està format per dones i homes que volem que això no passi” i ha fet una crida a millorar la legislació en matèria d’hisenda local i de funció pública.
El vicepresident del CGLC, el socialista Xavier Amor, ha explicat que ell “creia que aquesta llei no s’acabaria aprovant”, perquè considera que aquest “nou vell model del Partit Popular fa que la democràcia local passi a ser res”. També ha remarcat que al llarg dels anys “el municipalisme ha jugat un paper essencial en la cohesió social”.
L’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, ha apuntat que aquesta llei “vulnera l’estatut de Catalunya” i que “converteix els ajuntaments en un apèndix de l’estat”. Per això, considera que es porta el municipalisme a un escenari “de fa 30 anys” quan l’administració local “som els més preparats per atendre els ciutadans”, ha afirmat.
A nivell espanyol, aquest recurs està acordat amb PSOE-PSC, CiU, IU, ICV, ERC, CC, Chunta Aragonesista, Compromís, Nueva Canarias i UpyD, que abans d’anar a l’alt tribunal hauran de sol·licitar un informe al Consell d’Estat.
