“No creieu, amb el permís dels que el restauren, que el tramvia podria anar aquí?”. Aquesta és una de les preguntes que l’alcaldessa, Esther Pujol, llançava als veïns el dia de l’obertura del Passeig de la Vilesa. Una idea que sembla convèncer als voluntaris que restauren el tramvia. Un dels impulsors d’aquest treball, Frederic Corominas, creu que seria un espai adequat.
Aquest mitjà de transport també forma part de la història d’altres municipis del Maresme. El tramvia va comunicar les poblacions d’Argentona i Mataró des de finals dels anys 20 fins a mitjans dels 60. Aquestes localitats també han viscut processos de restauració i ara llueixen els tramvies en espais destacats. Això és el que volen els voluntaris de Tiana. Corominas ha recordat que l’any 1916 la història del poble va canviar, gràcies a la comunicació que oferia el tramvia.
Els voluntaris, però, volen anar més enllà. La seva voluntat és que, a banda d’un monument, el tramvia pugui tenir alguna utilitat més. Es podria convertir, segons ells, en un punt d’informació sobre el poble.
“Potser avançarem la inauguració del tramvia”
El tramvia es podria inaugurar abans del previst. Estava pensat pel 2016, 100 anys després que hagués arribat aquest transport al poble. L’obertura del Passeig de la Vilesa i el ritme del grup de restauració podria fer accelerar aquesta data.
En aquest procés de restauració s’està fent servir uns materials que en facilitaran la conservació. Tot i això, s’haurà de fer un manteniment, sobretot de la seva part exterior.
Els voluntaris d’ara i abans
Ja fa gairebé 2 anys que Frederic Corominas treballa en la restauració del tramvia acompanyat d’un grup de voluntaris. Són un total de 6 persones, majoritàriament jubilades, que compten amb algunes col·laboracions més. Acostumen a trobar-se els dissabtes per anar vestint de nou aquest vehicle.
Ells, però, no han estat els únics. El que va ser historiador i, també, regidor de cultura de Tiana, Lluís Carreras, també havia lluitat per la conservació del tramvia. Ell va localitzar aquest exemplar i el va restaurar amb un grup de voluntaris, des del jardí de casa seva. Una de les seves fustes ho demostra, a través d’un missatge que hi van deixar.
Qui sap si algú tornarà a remoure les fustes i hi trobarà el record dels voluntaris del centenari del tramvia.
