Aquest dissabte, els pluviòmetres van registrar 4 litres per metre quadrat a la part alta de Tiana: una mica més de quatre gotes però… quines gotes tan importants que han estat! Si aquests xàfecs no haguessin arribat, d’aquí a dos dies s’haguessin complert 100 dies sense pluja. O, millor dit, sense pluges de com a mínim 1 litre, tal com matisa l’home del temps tianenc, Abel Queralt. Per a ell, aquest gairebé centenar de dies de sequera és “un fet remarcable”:
Ara bé, una sequera tan prolongada com aquesta “no deixa d’estar” adverteix l’Abel “dins d’allò que succeeix en un clima mediterrani”. A més, recorda, el gener i febrer ja són mesos amb poca precipitació. Tot i això, l’habitual és que el gener caiguin uns 55 litres de mitjana en aquesta zona de Catalunya. En canvi, el gener passat no hi ha hagut ni un litre de pluja:
No a tota Catalunya la ratxa seca ha estat igual de dràstica, explica aquest home del temps: en algunes zones han estat 30 dies sense ploure, en d’altres 60. Només en uns quants punts de la Catalunya central, del sud de les comarques gironines i d’alguns llocs de la costa de Barcelona s’ha arribat als 100 dies sense ploure.
La manca de pluja afecta, sens dubte, el sòl de boscos i camps i els conreus. Però els ruixats tenen també una altra funció essencial:
Tot i que Tiana està relativament lluny de Barcelona i la seva capa de contaminació, la sequera acaba fent, també, que la pol.lució s’acumuli al cel tianenc, explica l’Abel:
Els arbres de la zona, tot i que estan acostumats a llargs períodes secs, ja comencen a patir l’estrès hídric. L’Abel Queralt els observa sovint i ha anat veient canvis inquietants a mida que s’allargava el temps sense pluja:
L’última gran sequera que va patir Catalunya, recorda Queralt, va ser el 2006-2007: “ara encara tenim força reserves d’aigua als pantans” afirma “però sí que els boscos, els aqüífers i els conreus estan patint molt”. Tot plegat, és culpa del canvi climàtic?
Què ens espera els propers mesos?
Ara cal desitjar, diu l’home del temps tianenc, “que la primavera es comporti com s’ha de comportar”. És a dir, que comenci a ploure amb certa regularitat i abundància a partir de l’1 de març que és quan, des del punt de vista climàtic, entra aquesta estació. I que seguís durant l’abril i el maig, explica l’Abel.
Malgrat això, els mapes estacionals que ara ja estan consultant els meteoròlegs, indiquen que la primavera que s’acosta podria ser, també, força seca. També anuncien que les temperatures seguiran sent més altes del que tocaria. “Tandebò s’equivoquin!” exclama l’Abel Queralt.
