En Joan Català és un dels veïns que més coneix el doble revolt de Tiana. Aquest tianenc, viu enmig de les dues corbes: l’actual punt d’accés al poble per autobusos, camions i tot tipus de vehicles. Ja fa 30 anys que conviu amb diferents molèsties, una d’elles: els accidents d’aquest tram de carretera.
Tots aquests cops han comportat maldecaps a Joan Català i la seva família.
Un cas semblant és el de la Josefa Mestres i la seva família. Ella, nascuda a Barcelona, va heretar una casa situada al carrer Antoni Clapés: la casa del fanal modernista. La finca coneguda com Can Planas o Can Figueres, on hi viu la Josefa des de fa 20 anys, està situada al revolt on autobusos i cotxes es troben de cara.
L’estretor d’aquesta via també els hi ha portat moltes molèsties.
Els veïns del doble revolt també han hagut de conviure, tots aquests anys, amb un altre inconvenient: el soroll.
Tant en Joan com la Josefa ja fa anys que esperen l’obertura del Passeig de la Vilesa. De fet, Català assegura que quan va comprar la casa, ja ho va fer amb aquesta esperança.
Tant en Joan Català com la Josefa Mestres, els veïns més afectats per la doble corba, dels carrers Anselm Clavé i Antoni Clapés, han rebut amb alegria l’última notícia que ha arribat des de l’Ajuntament. Està previst que a finals de setembre comencin les obres que faran possible aquesta obertura.
Aquest projecte comportarà enderrocar la finca de Can Guardiola, i el jardí de dues cases més, i construir un nou tram de carretera. Així doncs, el doble revolt deixarà de ser un lloc de circulació.
La història de Can Planas, l’actual casa de Josefa Mestres
La història de Can Planas o Can Figueres, on en l’actualitat hi viu la Josefa Mestres, comença a finals del segle XIX. Josep Rovira i Gupert és qui va comprar el terreny per construir-ne dues cases. Finalment en va fer una i la va vendre a un empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional, Evaldo Planas. Planas estava casat amb Carme Mestres.
Poc després de l’obertura de l’Avinguda Isaac Albéniz, l’any 1911, la família decideix fer reformes a l’edifici i les fan de la mà de l’arquitecte Guillem Busquets i Vautravers, un estret col·laborador del reconegut Josep Puig i Cadafalch. És aquí quan arriba el modernisme a la tanca de la casa. El que més en destaca és el fanal de ferro i vidres policroms.
Durant la guerra civil, però, la família perdrà la finca. Aquesta va ser ocupada per la Cooperativa Obrera de Consum “La Germanor” de Tiana. Finalitzada la guerra, la casa va ser durant uns anys seu de La Falange a Tiana.
Quan La Falange va abandonar l’edifici, aquest es va tornar a convertir en casa d’estiu dels propietaris, després es va llogar durant uns anys i, fins i tot, va ser una escola. Finalment, però, Josefa Mestres i el seu Marit, Jordi Figueres, van heretar la casa.
En aquests moments, el fanal modernista està connectat a la xarxa d’enllumenat públic i tothom pot gaudir d’aquest element històric.
Consulta l’article de la Mallerenga que parla sobre el fanal modernista: clica aquí
Consulta les últimes notícies sobre l’obertura del Passeig de la Vilesa:
-L’Ajuntament anuncia que l’obertura tirarà endavant
