Cançons Vives és la proposta dels cantants Mercè Pi (soprano), Àngels Busquets (mezzo), Enric Arquimbau (baix) i el pianista Josep Maria Gironell. Són una sèrie de cançons populars de diversos països i de grans compositors enllaçats amb dites i petites històries. Aquest diumenge han tornat a ompir l’espai Mozartiana, amb el concvert d’abril del cicle D’Acords.
El format que proposen aquests músics és desconcertant fins el punt que després de les primeres cançons el públic no sabia si aplaudir. La raó és que les cançons s’encadenaven gairebé sense pausa. Mercè Pi ens ho explica.
L’actuació està pensada més com una obra de teatre que com un concert, que és el que sol esperar el públic que ve al d’Acords. De fet, l’Enric Arquimbau explica que ells actuen partint de que és un tot i no una cançó darrera l’altra.
La qüestió dels aplaudiments ha rondat tota l’actuació fins que ha sonat el Tango de la Menegilda: una sarsuela on dues criades parlen sobre com li treuen diners a l’amo. En acabar de cantar-la Àngels Busquets i Mercè Pi, tota la sala les ha ovacionat. L’Àngels Busquets entén perfectament perquè l’espectacle funciona tant bé.
Totes aquestes cançons tenien com a protagonistes o l’Àngels, la Mercè o l’Enric però l’únic músic que ha participat en totes les peces és en Josep Maria Gironell, el pianista, que posava música a totes les cançons. Ser en un segon pla als directes és normal per ell. Malgrat això, Gironell explica que en el so es fa veure molt més.
Els membres del grup són bons amics i ho traslladen a l’escenari. Es diverteixen explicant histories i cantant davant del públic. Si les cançons estan vives és en gran part gràcies a ells i elles.
