El xou d’integració de Tiana i Montgat ha tancat la seva tercera edició amb un èxit rotund. La Sala Albéniz estava pràcticament plena i no han deixat de sonar aplaudiments en l’hora i mitja que ha durat l’espectacle. Es tracta d’un espectacle de tots i per a tots. Pretén integrar persones amb discapacitats de tot tipus amb persones que no en tenen, a través de la música i els sentiments. L’anomenen la festa dels colors, de la música i de les emocions. I és que ballar és, pels nois i noies de l’ASPAMOTI, una altra manera de somriure.
Després d’hores i hores d’assajos i amb els nervis a flor de pell, el teló de la Sala Albéniz s’ha obert a ritme de la balada “My heart will go on”, la cançó estrella de la banda sonora de la película Titanic. L’escenari era fosc, només s’hi veien unes ampolles de plàstic pintades pels mateixos artistes. Ràpidament, les llums i els colors s’han apoderat de l’ambient i la melodia ha perdut protagonisme enmascarada per la tendresa que desprenien els ballarins. Només començar, una abraçada entre una de les professores de ball, la Carmen, i una alumna, ha arrencat els aplaudiments del públic – i, fins i tot, alguna llàgima -.
L’espectacle ha estat proper al públic, familiar però treballat. L’energia i l’entusiasme dels protagonistes han aconseguit treure els espectadors a ballar, han creat una gran festa damunt de l’escenari. Tal i com ha explicat la Clara Sunyer, una de les organitzadores i coreògrafes, la dansa que imparteixen no té cap fi concret sinó que el que busquen és el simple fet de gaudir de la música i ballar. Des de l’ASPAMOTI creuen que ballar és necessari per comunicar-se i per viure noves sensacions. L’Eva, mare d’una de les noies que participava al festival, ha recitat un poema que ha arribat a tothom, es titula “Sóc capaç”.
