L’Ajuntament de Tiana ha estrenat el seu portal de “transparència”. Després de mesos “en construcció”, dins el web “Tiana.cat” -inaugurat el 13 de gener del 2014-, es pot accedir a aquest espai dedicat a la informació i a les dades sobre el municipi.
Un dels apartats és el de “Govern Obert”. Es pot trobar informació institucional, econòmica i urbanística.
Dins l’apartat institucional, una de les novetats que podran consultar els ciutadans és la biografia dels polítics que formen el consistori. A més, podran saber què cobren els regidors per assistir als plens, a les comissions informatives o a les juntes de govern local. Altres informacions sobre l’”organització municipal” també es troben en aquest espai: com els ordres del dia, les actes dels plens municipals o els acords presos per la Junta de Govern Local.
Sobre la informació econòmica, es podrà accedir als pressupostos dels últims anys o a les subvencions que l’Ajuntament hauria fet durant el 2014. L’apartat urbanístic pretén apropar-nos als projectes que es troben en exposició pública o als que ja estan aprovats, entre d’altres.
Les dades de “transparència”
Gairebé totes les dades que hi ha a “transparència” es podien trobar, fins ara, al web municipal. El nou portal hauria servit per “organitzar millor” les dades, tal i com apunten des de l’Ajuntament.
L’Ajuntament ha preparat el portal de transparència seguint els consells dels informes elaborats pel laboratori de comunicació “info participa” de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estudiat també el model d’altres ajuntaments com el de Premià de Dalt o Esplugues de Llobregat.
Aquesta informació ha estat reclamada per l’oposició durant aquest mandat. Gent pel Progrés de Tiana ha demanat, en diverses ocasions, explicacions al govern sobre la seva política de comunicació. Al ple de novembre, per exemple, van criticar que la informació del web i la revista municipal era insuficient i de difícil accés. En aquell moment l’alcaldessa ja va avançar que s’estava treballant en la millora del portal “Tiana.cat”. A més va assegurar que el seu ha estat un “govern transparent”.
La “transparència” als altres municipis
Hi ha altres municipis que també estan posant en marxa aquest servei. Manresa, per exemple, a finals d’any va engegar el portal de transparència amb el web de “Govern Obert”. L’objectiu del govern d’aquesta localitat és el de millorar la transparència de l’Ajuntament. Així doncs, posen a disposició dels ciutadans informació sobre l’activitat municipal: el pla de govern, l’execució del pressupost o diverses dades sobre el consistori.
Els ajuntaments catalans més transparents podrien ser els de Barcelona, Badalona, Lleida, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. Són els que han rebut un 10 a l’examen de transparència de l’Índex de Transparència dels Ajuntaments del 2014. Dels més de 100 ajuntaments d’arreu de l’Estat espanyol analitzats en van suspendre 8. Entre ells els de Pontevedra, Elx, Almeria o Teruel.
La llei de transparència a Catalunya
Que els ajuntaments han de ser transparents i facilitar l’accés a la informació ho diu una llei de la Generalitat. A finals d’aquest 2014, el Parlament va aprovar la primera llei de la Transparència de Catalunya. Té l’objectiu de recuperar la confiança perduda de la ciutadania, fent que l’Administració sigui més transparent en la presa de decisions i en el recorregut dels diners públics.
A aquesta llei hi estan subjectes els ajuntaments i les entitats locals; les empreses públiques; les empreses privades que rebin diner públic o tinguin contractes amb l’administració catalana o local; les universitats; els grups d’interès (lobbys); els partits polítics; les patronals i els sindicats, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges i l’Oficina Antifrau.
L’administració pública, segons aquesta llei, ha de publicar la informació relativa a “organització institucional i estructura administrativa; gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial; les decisions i actuacions amb una rellevància jurídica especial; la plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu; els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències; els contractes i els convenis; les convocatòries i l’atorgament de subvencions i ajuts públics; els informes i els estudis; els plans, els programes i les memòries generals; la informació estadística; la informació geogràfica; les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma; i qualsevol matèria d’interès públic que sigui objecte de demanda més freqüent per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública”.
La “transparència” del govern espanyol
El Parlament de Catalunya aprovava aquesta llei un any després que també ho hagués fet el Congrés dels Diputats.
A finals del 2014 el govern espanyol va activar el seu portal de transparència. Aquest comptava, en el moment inicial, amb 530.000 dades de contractes, subvencions i càrrecs de l’administració. És un dels exponents de la Llei de transparència que va entrar en vigor al mes de desembre. Va costar 300.000 euros i també inclou els sous dels càrrecs públics de l’administració. El web permet fer peticions d’informació que han de ser contestades en un màxim de 30 dies.
Notícia del web de l’Ajuntament sobre l’estrena del portal “transparència”: clica aquí
