Quan els casos reals passen del carrer als llibres, al teatre i a la televisió, esdevenen història i llegenda. L’inquietant personatge d’Enriqueta Martí, “la vampira del Raval”, va sacsejar Barcelona fa 100 anys i aquest divendres ha entrat de puntetes a la Sala Albéniz: En una Barcelona que tot just feia 3 anys que deixava enrere la Setmana Tràgica, corrien els rumors de diverses desaparicions de nens i nenes al Raval, llavors el “barri xino”.
Enriqueta Martí, una ex prostituta, que vivia al carrer ponent, enredava les criatures amb caramels, se les amagava sota les faldilles i se les enduia a casa. Era una època on la tuberculosi no tenia cura i la penicilina encara no s’havia descobert. Les transfusions de sang eren l’única sortida, i un negoci per alguns: el negoci de “La vampira del Raval”. Matava els nens i es venia la sang. Feia, també, rituals durant les cites i orgies sexuals.
El Tiana Negra ha recordat la història amb el reportage “La vampira del carrer Ponent” del periodista Pere Cullell. Un documental que es va emetre a la sèrie “La zona fosca” de TV3 l’any 2007.
Cullell, ha comparat la ficció de les novel·les negres amb les informacions que es donen en televisió. ‘A la televisió tot és mentida’, ha dit Cullell. El periodista creu que els mitjans de comunicació aprofiten per fer espectacles de casos d’actualitat o molt mediàtic com la mateixa història de d’Enriqueta Martí.
La curiositat que desperten les històries policíaques i de successos té una explicació molt clara, segons Cullell.
Cullell ha rebut una salutació inesperada al final de l’acte. La néta d’Angelita, una de les victimes d’Enriqueta Martí que a més era neboda de “La vampira del Raval”.
Els morts parlen
Ja fa molts anys que, amb llibres com la Bíblia o Les mil i una nits, tenim notícies sobre l’existència del metge forense.
És per això que, aquest any, la organització d’aquest festival ha vist la necessitat de convidar un forense que parlés, des de la seva perspectiva, de la novel·la negra. I el convidat ha estat el metge forense Miquel Orós.
Segons Orós, hi ha molts escriptors que coneixen la tasca que fan aquests metges, d’altres, però, en parlen com si es tractés de persones fosques: “Els escriptors que no coneixen la feina ens col·loquen sempre en una sala d’autopsies, quan és el mínim que fem, en realitat fem exploracions de persones de tipus psiquiàtric”.
La sèrie CSI, segons l’especialista, ha ajudat a que la seva professió guanyi protagonisme i una millor reputació.
Els dos actes han omplert tant la sala d’exposicions del Casal com la sala Albéniz, perfectament transformada per a l’ocasió.
Instants negres
