La Montse Furquet, treballadora jubilada de l’Ajuntament de Tiana, és una de les moltes persones del poble que ha passat pel tràngol de ser diagnosticada de càncer. Exactament, n’ha patit dos i de tots dos se n’ha sortit. Del darrer “que era molt més agressiu que el primer”, explica, ja en fa més de 10 anys.
Recorda que els primers moments, un cop et comuniquen que tens la malaltia, “són durs però te’n surts” vol remarcar la Montse:
A més de la confiança en l’equip mèdic, la Montse Furquet fa molt d’èmfasi en un segon consell que també vol donar:
També li sembla important ser realista en tot moment perquè el cert, diu, és que es tracta d’una malaltia greu. Tenir present això, assegura la Montse, permet viure tot el procés del diagnòstic i la curació amb “més naturalitat”. I aquesta és una actitud que sempre repercuteix positivament, tant en la persona malalta com en qui l’acompanya, recorda la Montse:
Per moltes vegades que es repeteixi sempre cal recordar-ho: l’entorn afectiu de qui rep tractament contra el càncer és el pal de paller del seu benestar, tot i els moments tant difícils que aquests tractaments suposen. La Montse Furquet recorda amb emoció tot aquell acompanyament que va rebre:
La naturalitat de la seva néta, com totes les criatures, li va fer passar moments divertits, malgrat la situació:
La Montse Furquet remarca a qui hagi estat diagnosticat fa poc que “el shock inicial de quan et diuen que tens càncer no te’l traurà ningú. S’hi ha de passar”. Una vegada transcorregudes les primeres setmanes, ella recomana sortir “a airejar-se” i no quedar-se sols o soles a casa. I això sí: el sentit de l’humor, a poder ser, que no falti…
La Montse és membre del Grup Àgata , associació de dones afectades de càncer de mama. En aquell espai, que encara freqüenta, les dones comparteixen experiències, angoixes, alegries i informació. Pensa que seria “molt bo” que a Tiana es creés algun tipus de grup d’ajuda com aquest.
Després del càncer, què?
La vida després de patir càncer s’ha mitificat una mica, diu la Montse. Ella creu que la realitat, amb càncer o sense, acaba sent la mateixa i que les persones que l’han patit són, després, igual de bones o de dolentes que abans:
