Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

“Només s’escoltava el soroll constant dels helicòpters”

El nom de la segona xerrada que la Creu Roja Montgat – Tiana ha fet aquest dimarts al Casal resumeix exactament el que s’hi ha tractat: “Germanwings: intervenció o experiència”. Sota aquest títol s’ha explicat com la Creu Roja va actuar en aquell accident i, alhora, com va afectar personalment els 160 voluntaris que es van desplaçar de Catalunya a Le Vernet, França.

160 testimonis directes de la catàstrofe aèrea que, bo i no tenir-hi cap familiar que en fos víctima, han vist modificada la seva forma de veure les coses després d’aquella experiència. Un any després, les sensacions i tot el que els queda és molt. Carles Solé, de l’oficina de Creu Roja del Baix Llobregat Centre, de Molins de Rei, va ser un d’aquells 160 escollits.

 

Tan ell com la Hasina Ahmed, coordinadora de la Creu Roja Montgat – Tiana, han dirigit la xerrada i van ser al lloc dels fets. En Carles explica que, precisament, el fet de treballar amb persones directament afectades t’obliga a ser més fort. Això permet oferir, afegeix, totes les capacitats d’ajudar que cadascú té, per més difícil que resulti que tot plegat no t’afecti:

 

Com a tota emergència, a la tragèdia de Germanwings es va requerir una ràpida actuació que, a més, fos efectiva. En aquell cas, la capacitat de reacció va ser immediata i sense vacil·lació:

 

Andrés Ortiz, assistent a la xerrada, coneixia una de les víctimes: una de les dues persones de nacionalitat mexicana que hi van perdre la vida. En el seu cas, volia saber de més a prop tota l’actuació en un accident encara difícil d’entendre:

 

El fet que el de Germanwings sigui un accident tan xocant per les circumstàncies que el van provocar, fa que encara resulti difícil de comprendre un any més tard. I és que tant l’Andrés com la seva dona van rebre un missatge de mòbil, on l’amiga que era a l’avió els deia que parlarien tan bon punt arribés a Alemanya.

 

Hi havia molta gent als llocs dels fets, dies després, entre voluntaris, residents i mitjans de comunicació. Però, tal i com ha expressat la Hasina, l’única remor constant que s’escoltava era la dels helicòpters.