Potser avui en dia hi ha poca gent a qui li resulti familiar el nom d’Ofèlia Dracs, el col·lectiu homenatjat enguany a la quarta edició del Tiana Negra. Per aquest motiu, cal recordar que aquest grup literari, nascut als anys setanta, va ser un dels principals responsables de què la literatura en català sortís de la seva zona de confort i s’endinsés en altres gèneres que, fins al moment, no s’havien explorat gaire.
Així ho recorda un dels seus antics membres, Joaquim Carbó, qui assegura que fins aquell moment semblava que, per escriure en català, només es podia parlar sobre “temes comarcals o de baixos fons de la ciutat”.
Tot i així, Carbó insisteix en què, per a ells, escriure en català no era cap gran propòsit sinó que, com a escriptors, només volien utilitzar la seva llengua de la manera més normal possible.
Per aquest motiu, Joaquim Carbó destaca que ells no es van sentir en cap moment com un col·lectiu que canviés el català sinó que, simplement, eren “un grup d’amics que es van engrescar” i que van apostar per alguna cosa diferent. De fet, l’antic membre del col·lectiu creu que aquesta actitud és la responsable de què se’ls consideri tan especials, encara a dia d’avui.
Tots els llibres que Ofèlia Dracs va publicar durant els seus anys de vida tenien el mateix format: un recull de relats breus, ja que, segons Carbó, aquesta era la millor manera de què nou autors poguessin escriure “al seu aire”. El primer recull, de temàtica eròtica, es va publicar al 1980 sota el títol Deu pometes té un pomer. I el tercer, de temàtica negra, va sortir tres anys després, amb el nom de Negra i consentida.
De fet, Carbó assegura que està “molt content” de què el Tiana Negra hagi decidit retre homenatge a aquest col·lectiu durant la seva quarta edició, tenint en compte que només van publicar un llibre d’aquesta temàtica. Tot i així, assenyala que el gènere negre sempre ha estat molt present en la trajectòria professional dels diferents autors que van formar part del grup, inclosa la seva.
L’últim recull de l’Ofèlia Dracs es va publicar al 1994 sota el títol de Misteri de reina i es va enfocar en la temàtica històrica. Des de, llavors, no s’ha tornat a escriure res més d’aquest col·lectiu literari, per un motiu sentimental. Segons Carbó, tot i que una part important dels seus membres segueixen vius i estaran presents al Tiana Negra, la mort d’alguns d’ells els va desmotivar a seguir endavant.
Ja queda enrere doncs el moment en què Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Jaume Soler van decidir constituir aquest grup i l’instant en què van utilitzar les inicials del seus cognoms per construir el Dracs que durant anys va acompanyar l’Ofèlia.
Tot i així, Joaquim Carbó segueix sent un enamorat de la literatura en català i sap que, actualment, encara és necessari lluitar per ella, ja que, tot i que l’oferta en aquesta llengua ha augmentat, encara són molts els lectors que no semblen estar del tot interessats.
És per això que, per Carbó, és una gran descoberta saber que existeixen festivals com el Tiana Negra, que se centren en la promoció de la literatura escrita en català.
