A la Conxita Minguella, vendre bacallà li ve de ben enrera. A finals del segle XIX, el seu besavi ja venia aquest peix, i pesca salada en general, al cor de l’Eixample barceloní. Ho feia des de la seva botiga del carrer Mallorca amb Villarroel.
El segle XXI la tradició familiar segueix ben viva: fa un mes llarg que al passatge Moragas de Tiana hi torna a haver una bacallaneria. La última que hi va haver al poble fa més de dues dècades que va tancar. Per això, la Conxita creu que feia falta que a Tiana s’hi tornés a vendre bacallà, olives i pesca salada.
A la bacallaneria es venen formes de fer el bacallà que en podríem dir d’última generació, com canelons, cocotxas o croquetes. Però, òbviament, la Conxita també ven el bacallà de tota la vida: sec o en remull, salat o dessalat. El seu obrador, explica, el deixa al punt de sal i l’envasa al buit. Aquest és el valor afegit del bacallà que ven la seva botiga. D’aquest primer mes del negoci, la Conxita en fa un bon balanç:
Per a la Conxita Minguella, el contacte amb el públic no és nou però sí que ho és fer-ho des de darrera d’un taulell… i venent bacallà. Fins que va obrir la botiga, s’havia dedicat a organitzar congressos i reunions de multinacionals per tot el món. Però ara té molt clar quins són els seus plans pel futur i allò que, realment, li fa il.lusió fer:
Vendre i estar en contacte amb la gent li ha permès a la Conxita tornar als seus orígens. A Tiana, li ha permès recuperar la bacallaneria, un tipus de comerç dels imprescindibles, d’aquells de tota la vida.
