A l’antic seminari menor de La Conreria, actualment una casa de colònies amb 300 places disponibles, tot és a punt per rebre les persones refugiades que està previst que aquest espai aculli els propers mesos.
Tot i això, les persones que en formen l’equip de treball permanent han explicat a La Local que no saben amb exactitud ni quantes persones refugiades hi arribaran, ni quan ho faran, ni quant de temps restaran a La Conreria i a la casa de colònies Mas Po, també gestionada per la Fundació Pere Tarrés però ja en terme de Sant Fost de Campcentelles.
La casa de colònies La Conreria i Mas Po-Canyadó són gestionades per la Fundació Pere Tarrés. Però serà l’entitat Càrites Diocesana qui executarà les decisions que prengui l’Arquebisbat de Barcelona, en aquest cas, respecte a tot el que tingui a veure amb la logística de l’arribada dels refugiats. Ara mateix, expliquen les treballadores de la casa de La Conreria, no hi ha informació concreta sobre tot plegat.
Ja existeix un precedent recent en què La Conreria va donar acollida a pèrsones que fugien d’un conflicte bèlic: l’Antònia, governanta de La Conreria, té encara molt viu el record del pas de famílies i persones de refugiats albano-kosovars, el 1999, per aquestes mateixes instal.lacions. A La Conreria s’hi van estar dos mesos i alguns es van quedar a Catalunya, on van refer la seva vida.
Poca concreció des de Madrid
A començament d’aquest mes, el director general de la Generalitat per a l’Immigració, Xavier Bosch, va exposar públicament que el Govern del PP ha estat, per ara, molt inconcret en el nombre de persones refugiades que acollirà l’Estat espanyol. Va afegir que “de moment es continúa treballant en el supòsit de rebre unes 15.000 persones”.
La Generalitat ha informat, també, que ara per ara no han rebut cap directriu ni informació del Govern Central sobre els criteris territorials de distribució de les persones refugiades.
Reunió oberta a Tiana
També a començament d’aquest mes, concretament el dia 3, l’Ajuntament de Tiana va convocar una reunió oberta al poble per informar les entitats sobre la seva implicació en el procés d’acollida de persones refugiades. En aquella reunió, se’ls va demanar la seva col·laboració per fer arribar la informació a la resta de la gent del poble interessada.
Tiana ha estat un dels primers municipis del Maresme que ha expressat públicament la seva voluntat de ser municipi acollidors de persones refugiades.
A Catalunya s’ha creat el Comité per l’Acollida de Persones Refugiades, que ja té dissenyat un circuit d’arribada de refugiats i refugiades per tal de facilitar-los l’atenció que rebran. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va explicar que el novembre o una mica abans arribaran a Espanya 6.000 refugiats. D’aquests, 1.200 vindran a Catalunya. Seran sirians, afganesos i eritreus. Entraran per Barcelona i la meitat, com a molt 800, s’instal·laran a la capital catalana. La resta seran distribuïts per altres zones de Catalunya, com Tiana.
A més de la Conreria i Mas Po-Canyadó, altres llocs on s’habilitarà epai per acollir-los seran la Casa Bloc, al barri barceloní de Sant Andreu, i una casa a Manresa que pertany a Sant Joan de Déu.
