Ja fa 20 anys que Tiana té una colla de diables. Va ser un grup de joves, entre ells en ‘Joanot’, en ‘Chimi’, la Gemma Ayra i l’actual regidor d’ERC Ricard Fabra els que van decidir tirar endavant un projecte que encara es manté ben viu.
Al projecte se li va dir “Trempera Nostramo”. Com i per què, només ho saben els qui el van crear però en Miguelón, un clàssic de la colla, s’ha atrevit a deixar volar la imaginació:
“Trempera Nostramo” va agafar com a símbol d’identitat el llargandaix de Lola Anglada. En Miguelón ens ha explicat el per què de tot això:
I és que des que va néixer, la colla de diables té la voluntat d’estar connectada amb el poble i mostrar-ne els trets més característics:
Des d’aleshores, “Trempera Nostramo” ha passat èpoques d’esplendor però també períodes de decaiguda. Tot i les diferents etapes, ara compleixen 20 anys amb la mateixa força i il·lusió amb què van sorgir.
També ho fa, però, amb alguna novetat. El cap de colla que hi havia hagut fins ara, en Miguelón, ha fet enguany el seu últim correfoc com a líder. Porta 8 anys sent cap de colla i, explica, “com que ja tinc uns anys i una vida més formal, he decidit passar el relleu als més joves”. És el torn, doncs, d’en Raúl, que n’assumirà el rol:
En Raúl és badaloní però porta 18 anys formant part del dia a dia de Tiana. Ens ha explicat que, tot i que és natural de la ciutat veïna, se sent del poble. Ara, comenta, té “una gran responsabilitat perquè en Miguelón ha deixat el llistó molt alt”:
Actualment la colla està formada per unes 40 persones, nois i noies joves tant de Tiana com d’altres municipis. En Miguelón i en Raúl expliquen que, en el fons, són un grup d’amics que s’ajunten per passar-ho bé amb el foc. A banda de formar-se per poder formar part de la colla, tenen un secret que és, diuen, “perdre-li la por al foc però mai, el respecte”.
Comença, doncs, una nova etapa per “Trempera Nostramo”. Un nou cicle on, a banda de celebrar aquests 20 anys de vida, asseguren que faran “menys espectacle de focs” per recuperar els “balls tradicionals dels diables” que els han portat a formar part de la cultura popular del poble.
